dissabte, 28 de novembre de 2009

TWILIGHT | Catherine Hardwicke

Kristen Stewart apareix en calces fugaçment en una escena. Qualsevol altre comentari sobre aquest infame film està de més. Heus aquí la crítica de Twilight.

divendres, 27 de novembre de 2009

DVD | FAMILY GUY SOMETHING SOMETHING SOMETHING DARK SIDE

Blue Harvest va suposar l'inici de la temporada 6 de Family Guy i feia referència a l'episodi IV de la saga Star Wars. El 22 de desembre és el dia escollit pel llançament en DVD de la segona part d'aquest homenatge a l'univers creat per George Lucas i, en aquest cas, una paròdia del film The Empire strikes back que no formarà part de la sèrie emesa a televisió. El tràiler ja circula per la xarxa i promet tanta diversió com la primera part. Només queda un mes.


dijous, 26 de novembre de 2009

DEXTER 4.09 | Hungry man

La quarta temporada de Dexter va arribant a la seva fi. Una sèrie que va aparèixer sense fer massa soroll, amb nocturnidad y alebosía per, finalment, esdevenir un dels millors productes audiovisuals del recent auge de la ficció televisiva. Mil vegades repetit a Mundothorpe, la tercera temporada va ser d'allò més decepcionant, però l'actual es manté constantment a un nivell inmens. I és que la quarta sessió avança, aparentment, amb calma, però poc a poc va incrementant la intensitat, episodi rere episodi, per oferir a l'espectador moments autènticament antol·lògics, tant enmig de la mateixa trama com en els finals ganxo, espectaculars i completament integrats en la història (no com en aquella parida de subproducte que és Flashforward). Dexter continua éssent una excel·lent opció a tenir molt en compte i una joia a descobrir pels qui han comès l'error de passar de llarg davant d'aquesta enorme sèrie. Tonight's the night.

dimarts, 24 de novembre de 2009

(500) DAYS OF SUMMER | Marc Webb

És agradable que, de tant en tant, aparegui una comèdia romàntica que no recorre als típics i tòpics esquemes argumentals de sempre i que s'aparti una mica de la tònica formal en la majoria de films d'aquestes característiques. A (500) days of Summer la noia abandona, el noi pateix i, finalment, tot s'acaba per sempre. És a dir, la vida real. La banda sonora refusa també els clàssics temes musicals ensucrats i, sobretot, comercials, per regalar a l'espectador un reguitzell de cançons que inclou a Pixies, The Clash o The Smiths. Tot i demostrar un clar intent d'introduïr aire fresc en el monòton gènere de la comèdia romàntica, la pel·lícula no pot evitar caure en el clàssic speach que el protagonista, en una decidida embranzida de superació personal, deixa anar davant de la inevitable multitud, com si a la vida no es poguessin prendre decisions de pes sense fer-ne constància en públic. Malgrat aquest petit entrebanc, d'altra banda perdonable, i a la presència d'una insípida Zooey Deschanel, que no desperta el més mínim carisma, (500) days of Summer és un film simpàtic i original que, si bé no està a l'alçada de The eternal sunshine of the spothless mind (ni de lluny), sí que demostra posicionar-se per sobre de la majoria de pel·lícules d'aquest tipus. Però em pregunto: després d'un, aparentment, fantàstic estiu (Summer), a la vida real es pot trobar una tardor (Autumn) en forma de Minka Kelly? Doncs, en una mostra d'optimisme inusitat en aquest blog, la resposta sembla ser que sí.

El millor: L'escena d'"expectatives vs. realitat"
El pitjor: Zooey Deschanel

diumenge, 22 de novembre de 2009

BATMAN: THE BRAVE AND THE BOLD

Sèrie de dibuixos animats que recupera l'estil autoparòdic del Batman dels 60's, sumat al traç inconfusible de la Cartoon Network. Batman: the Brave and the Bold és un producte descaradament infantil, però el disseny de personatges i l'animació són tan estimulants que enganxen des del primer moment gràcies, també, a un tractament formal inusual en aquest tipus de produccions: música retro pròpia del millor Lalo Schiffrin; narració inspirada en els serials dels 50's amb un pròleg independent de la trama on Batman sempre apareix en una situació de perill estranya i rocambolesca; la introducció de superherois clàssics en cada episodi com a companys d'aventures del protagonista (Aquaman, Green Arrow, Plastic Man, etc.) i un aire desenfadat i divertit que fa oblidar, per moments, la seva infantilitat.

dissabte, 21 de novembre de 2009

ZOMBIELAND | Ruben Fleischer

Zombieland és una petita gran comèdia que aprofita tots i cada un dels elements d'una pel·lícula de zombies per esdevenir una succeció de situacions còmiques, algunes magistrals, que només perden una mica de gas cap a la part final per culpa del previsible desenllaç, que no repercuteix en el resultat final de la pel·lícula gràcies als seus ajustats 84 minuts i, sobretot, perquè és divertidíssima.

El millor: Els títols de crèdit, les regles de supervivència i Bill Murray.
El pitjor: La trama final, previsible.

dijous, 19 de novembre de 2009

LYNYRD SKYNYRD | God & Guns

Gràcies al Facebook m'he assabentat que Lynyrd Skynyrd ha parit un nou disc amb l'enorme títol de God & Guns, que també dóna nom al primer single, amb una clara al·lusió a la política de control d'armes de Barack Obama. La lletra:

Last night I heard this politician
Talking 'bout his brand new mission
'Liked his plans, but they came undone when he got around
with God and guns

I don't know how he grew up
But it sure wasn't down at the hunting club
Cause if it was he'd understand a little bit more about the working man

God and guns
Keep us strong
That's what this country
Was founded on
Well we might aswell give up and run
If we let them take our God and guns

I'm here in my back of the woods
Where God is great and guns are good
You really can't know that much about 'm
If you think we're better off without 'm

Well there was a time we ain't forgot
You caressed all night with the doors unlocked
But there ain't nobody save no more
So you say your prayers and you thank the lord

For that peace maker
And the joy

God and guns (God and guns)
Keep us strong
That's what this country, lord
Was founded on
Well we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns.
Yea we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns!

Yeaaa
Ooh
God and guns

Don't let 'm take
Don't you let 'm take
Don't let 'm take
Our God and guns

Oh God and guns
Ye keep us strong
That's what this country, lord
Was founded on
Well we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns!

Wohoho
God and guns
Wohohoo
Ooh

God bless America!

dimarts, 17 de novembre de 2009

ANTICHRIST | Lars von Trier

Després d'un pròleg narrat a càmera extremadament lenta de forma magistral i que esdevé una obra mestra en si mateix, Antichrist es converteix en una pel·lícula insulsa, absurda, extrema, aberrant i, sobretot, molt avorrida. No em posiciono radicalment envers el cinema d'en Lars. Alguns dels seus films m'agraden i d'altres, una minoria, no. Però decididament, Antichrist és un cagarro punxat en un pal, una pel·lícula pretesament de terror que no fa por i que, tot i la seva gran bellesa visual, es fa bastant insuportable i, en alguns moments, fins i tot realment dolorosa gràcies a un parell de plans explícits autènticament desagradables.

El millor: Els primers 5 minuts, magistrals.
El pitjor: La resta de la pel·lícula, que no va enlloc.

diumenge, 15 de novembre de 2009

LONE STAR | John Sayles

I remember Charlie Wade come to my father's hardware store once. I was just a little boy. And I heard stories about how he shot this'un and how he shot that'un. The man winked at me. I peed my pants. He winked at me.

dissabte, 14 de novembre de 2009

CAPRICA

Mesos i mesos després que l'episodi pilot de Caprica aparegués en DVD, per fi es publica el primer póster en una campanya promocional poc habitual (la sèrie tardarà en total gairebé un any en emetre's després del pilot). Caprica no serà la gran sèrie de 2010, però sí que pot suposar aire fresc davant de les mediocritats que han fet acte de presència últimament, i servirà per acompanyar el visionat de l'última temporada de Lost, que s'estrena el mateix mes.

dimecres, 4 de novembre de 2009

V 2009 | 1.01 Pilot

No he vist la sèrie original, però la mitologia de V és coneguda de sobres com per esperar un producte renovat i de qualitat. No és així. La V de 2009 no passa de ser una sèrie més, amb un episodi pilot de pressupost generós, però que deixa ben clar des del primer minut que darrera les càmeres no compta amb un equip tan professional com podria ser el de sèries com Lost, The Wire o Dexter (enorme en la seva quarta temporada). D'acord que no cal esperar una mini pel·lícula en cada episodi, però el pilot de V està realitzat de manera brusca, amb una narrativa massa centrada en explicar masses coses en poc temps, i uns personatges que no acaben de quallar per culpa d'alguns errors de casting garrafals (Scott Wolf, directament, fa ràbia). L'única que se salva és Elizabeth Mitchell (Juliet a Lost). Una llàstima, perquè la història tenia possibilitats. Aquesta sèrie no.

STEVEN "THE MAN" SODERBERGH

I kick arse for the Lord!