MUNDO THORPE 4.0

TROPA DE ELITE 2 | José Padilha

2011-03-18T16:33:00.004+01:00

Més política i menys espectacular que la primera, Tropa de Elite 2 - O Inimigo agora é outro ofereix un espectacle entretingut de principi a fi, convertint-se en una continuació molt més que digna.

24 | SEASON 7

2011-03-17T19:48:00.003+01:00

La setena temporada no arriba a l'alçada de la cinquena, però es manté molt a prop. Una de les millors i més intenses de la gran 24.

TORRENTE 4 3D | Santiago Segura

2011-03-12T13:15:00.005+01:00

Després del fiasco qualitatiu de la tercera, Segura reprèn el to de les dues primeres entregues i aconsegueix amb Torrente 4 3D no tan sols no decepcionar, sinó també entretenir i divertir a parts iguals durant tot el metratge.

SKYLINE | The Brothers Strause

2011-03-09T18:33:00.003+01:00

Per la xarxa corren vídeos d'aficionats fets amb més gràcia que aquesta parida amb el nivell d'un cutre fan film. Un desastre que ni passat al doble de velocitat aconsegueix evitar l'avorriment.

24 | SEASON 6

2011-03-08T15:57:00.003+01:00

La sisena temporada de 24 se m'ha ennuegat. M'ha costat més d'un any acabar-la perquè, de moment, és la més avorrida i previsible de totes. Potser és per l'esgotament de la fórmula, però tenint en compte que la cinquena és de llarg la millor de totes, em nego a creure que Jack Bauer no tingui res més a oferir. Ara toca 24 Redemption i començar una setena temporada que, a priori, promet un argument més intens amb un ressucitat Tony Almeida com a enemic principal.

FASTER | George Tillman Jr.

2011-02-12T17:11:00.003+01:00

Trunyo important que, a més, té el títol de Faster per posar-hi alguna cosa, perquè ni té a veure amb la velocitat ni amb res que s'hi assembli. El personatge secundari de l'assassí i tota la seva trama és, simplement, ridícula. Dwayne Johnson mereix personatges més importants en pelis més importants.

THE LAST HOUSE ON THE LEFT | Dennis Iliadis

2011-02-02T21:32:00.003+01:00

Més que digne remake de la original de Wes Craven, capaç de crear moments de gran tensió i amb una segona meitat de pura exhaltació de l'ull per ull, de la venjança més crua i més justa sense arribar als nivells de la gran, magnífica, The hills have eyes del francès Alexandre Aja, que és també un altre remake de la original de Craven, però amb un epíleg simplement impecable.

SHAMELESS US S01E01

2011-02-01T19:53:00.007+01:00

Copy/paste de la versió anglesa, Shameless US em resulta més propera per casting i per un to no tan gris com el del Manchester de la original. Sé que potser serà un error, però seguiré amb la versió yankee, que també promet ser enorme i compta amb la presència del gran William H. Macy.

SPARTACUS: GODS OF THE ARENA I & II

2011-01-31T19:32:00.005+01:00

Gods of the Arena es recolza en els millors aspectes que van fer gran Blood and Sand, els explota i converteix el que en principi semblava una preqüel·la innecessària, en una sèrie excel·lent des del primer minut, amb un gladiador protagonista amb més carisma en les seves comptades aparicions que Spartacus en tota la sèrie. Això sí, John Hannah segueix sent odiós i irritant en el personatge de Batiatus, però saber que finalment morirà en un mar de sang ajuda a suportar millor les seves intervencions.

SPREAD | David Mackenzie

2011-01-29T18:56:00.002+01:00

Pel·lícula encara més estúpida i superficial que el seu estúpid i superficial protagonista. Imitació plana i barata de la mítica American Gigolo, que no s'aguanta per enlloc i que si hagués intentat anar més enllà a l'hora de construïr el seu inepte personatge principal potser no s'hagués convertit en la pastelada avorridíssima que acaba éssent. De folladors compulsius i dones passejant-se despullades ja en tenim a Californication, que li dóna mil patades.

DAYBREAKERS | The Spierig Brothers

2011-01-18T21:30:00.004+01:00

Sèrie B amb un disseny de producció atractiu i que fuig del ritme nerviós de l'estètica videoclipera, però plena d'incoherències argumentals en excés i personatges que apareixen i desapareixen sense cap lògica. Tot i així, Daybreakers va una mica més enllà en la recurrent temàtica vampírica (encara que sigui de forma una mica patillera i agafada amb pinces) i ofereix un entreteniment digne sense pretensions.

RED | Robert Schwentke

2011-01-17T18:58:00.008+01:00

Retired Extremely Dangerous presenta un plantejament divertit i simpàtic que queda ofegat per la inquietant tendència de Hollywood d'estirar les pel·lícules menors com aquesta a una duració de gairebé 120 minuts. Si RED no es prengués tan seriosament a ella mateixa en alguns moments i es limités a anar de cara a barraca, seria la conya marinera de l'any.

DEFIANCE | Edward Zwick

2011-01-13T19:32:00.004+01:00

Edward Zwick té l'habilitat d'explicar històries atractives i amb una certa èpica, però de la forma més avorrida possible visual i narrativament. Defiance no és una mala pel·lícula, però transmet la sensació d'haver pogut ser quelcom més gran si hagués caigut en unes altres mans.

HARRY POTTER AND THE GOBLET OF FIRE | Mike Newell

2011-01-13T16:57:00.004+01:00

El meu intent de reprendre una saga que vaig abandonar a la tercera entrega per avorriment, s'ha topat amb un obstacle insalvable en forma de Harry Potter and the Goblet of Fire. Un despropòsit cinematogràfic que no s'aguanta per enlloc, amb una història ridícula i, sobretot, molt mal explicada i que necessita d'un metratge extremadament desproporcionat per explicar absolutament res.

THE FOUNTAIN | Darren Aronofsky

2011-01-12T19:39:00.003+01:00

The Fountain és una pel·lícula ben narrada per Aronofsky, que acaba amb un final tan anat de l'olla que converteix tot allò explicat anteriorment en un gran res, que ni s'entén ni es disfruta. Almenys, el director de Requiem for a dream té la decència de no allargar innecessàriament el metratge ni avorrir al personal. I sempre és un plaer veure en pantalla Rachel Weisz.

PIRANHA | Alexandre Aja

2011-01-04T23:17:00.005+01:00

Gamberrada de proporcions desmesurades. L'únic inconvenient d'aquest festí ple de pits, culs, sang i fetge és que els seus millors 10 millors minuts es van publicitar online mesos enrere, trencant tota possible sorpresa. Però si es viu d'esquenes al món online, Piranha és una petita gran diversió de principi a fi, gràcies a que Alexandre Aja no castiga el públic amb minuts innecessaris de metratge, i finiquita l'assumpte amb menys d'hora i mitja (crèdits inclosos), a més d'incloure carn a dojo i alguns gags memorables. Una de les poques pelis que tenia ganes de veure en 3D i que, evidentment, aquí ni s'ha estrenat. Petita putada, perquè veure la pneumàtica Kelly Brook tridimensionalment podria ser una experiència religiosa.

THE SOCIAL NETWORK | David Fincher

2010-12-26T21:03:00.005+01:00

Que Facebook sigui l'invent més popular del Segle XXI no vol dir que el seu procés de creació i posterior polèmica siguin dignes d'una història de 120 minuts protagonitzada per un personatge estúpid i antipàtic al que dóna vida Jesse Eisenberg, actor(?) amb cara de tonto i molt ostiable que es col·loca en el núm. 1 del Top 5 de persones amb cara de tonto i molt ostiables, amb la perspectiva de quedar-s'hi bastant de temps. David Fincher embolica el guió de Sorkin amb paper de regal car i l'hi fa un llaç amb colors lluents, però tot i així no deixa de ser un text ple de fum que s'estira i s'estira i amb la mateixa història pretensiosa de sempre. El somni americà ja fa temps que cansa. La pitjor pel·lícula de Fincher que, òbviament, guanyarà molts premis Oscar. Et felicito fill.

PRINCE OF PERSIA - THE SANDS OF TIME | Mike Newell

2010-12-26T20:37:00.004+01:00

Trunyo de proporcions considerables. Prince of Persia destripa el videojoc Assassin's Creed sense cap mena de vergonya, per perpetrar una de les pitjors pelis d'aventures que, precisament, fa aigües en totes i cadascuna de les seqüències d'acció. From the producer of Pirates of The Caribbean diu el cartell... almenys em van avisar, això és innegable.

THE SORCERER'S APPRENTICE | Jon Turteltaub

2010-12-23T18:54:00.004+01:00

Mediocre pel·lícula d'acció(?) que passa a engrossar la llista de pelis mediocres en la mediocre carrera de Nicholas Cage en els últims anys, de la mà de Jon Turteltaub, un director mediocre. Exemple de la incoherència narrativa, The Sorcerer's Apprentice se salva de la lapidació indiscriminada gràcies a un Cage no tan ostiable com és habitual (possiblement perquè no n'és el protagonista absolut) i a uns efectes digitals gens originals però sí molt ben aconseguits. No m'he mort de fàstic veient-la, però sisplau, no cal una segona part.

PLANET 51 | Jorge Blanco & Javier Abad & Marcos Martínez

2010-12-19T21:52:00.002+01:00

Cinta d'animació excessivament lleugera que s'oblida tan ràpid com es veu. De producció espanyola, Planet 51 es recolza en un guió massa simple, infantil i poc original com per tenir-la en compte al costat de grans pel·lícules com Despicable me o les de la factoria Pixar. Tot i així, em quedo amb els seus numerosos encerts, com per exemple el gos/alien i el gos/robot (divertidíssims), i el sensacional disseny de producció, molt per sobre del dels personatges. Una llàstima que no s'hagi optat per una història més complexa.

GREEN ZONE | Paul Greengrass

2010-12-19T21:45:00.003+01:00

Nova entrega del tàndem Greengrass/Damon després dels 2/3 finals de la saga Bourne. Green Zone és la història d'intriga política de sempre situada en el context de la guerra, narrada amb l'habitual mà ferma de Greengrass i amb un ritme que no permet que l'espectador es relaxi ni un sol moment. Un thriller per sobre de la mitja com a vehicle de crítica a l'administració Bush després dels atemptats de l'11-S.

DESPICABLE ME | Pierre Coffin & Chris Renaud

2010-12-17T18:15:00.004+01:00

No té la màgia de les històries made in Pixar, però Despicable me és una agradable i divertida sorpresa entre tanta parida sense cap ni peus, especialment quan ve de Dreamworks. Un a-must-see no tan enfocat als nens com en un principi pot semblar.

DEVIL | John Erick Dowdle

2010-12-14T22:45:00.004+01:00

Entretinguda sèrie B creada per M. Night Shyamalan que, sense ser una gran pel·lícula, almenys presenta una història original situada en un ascensor, on els passatgers comencen a morir assassinats sense saber que un d'ells és el diable. No destacarà en la història del cinema, però fa passar una bona estona (curta), cosa que no pot dir el totxo del post anterior.

SALT | Phillip Noyce

2010-12-14T22:30:00.004+01:00

Els primers 10 minuts de metratge són prou estimulants com perquè la posterior caiguda cap a la mediocritat i rutina argumental es faci encara més decepcionant. Un cop exposada la premisa, de manera patillera amb un flashback cutre i innecessari, Salt esdevé la típica història de sempre, previsible, avorrida i repetitiva que m'ha conduït a avançar-me cap al final, estalviant-me tota la parrafada, només per comprobar que, efectivament, el personatge de Liev Schreiber és el dolent. Cosa que es veu des del minut 10:01.

RESIDENT EVIL AFTERLIFE | Paul W. S. Anderson

2010-12-11T15:53:00.004+01:00

La primera part de la saga Resident Evil era dolenta. La segona encara era molt pitjor. La tercera no em vaig veure amb cor... Partint d'aquesta base, sabia que la quarta entrega no seria capaç de sorprendre de cap manera. Error. Resident Evil Afterlife no és només lo puto peor, sinó que a més és el clar exemple de com una productora no major és capaç de gastar-se una pasta desproporcionada en una merderada encara més desproporcionada, sense cap ni peus. El que resulta més sorprenent encara és que Paul W. S. Anderson, un tipus solvent (de vegades, poques) i visualment més que acceptable (la pròpia Afterlife té moments molt potents) es dediqui a parir mamarratxades de tal calibre, només per tenir la possibilitat de filmar la seva dona corrent i saltant a càmera lenta des de tots els angles possibles, en el que sembla una imitació cutre de The Matrix. La cirereta al pastís la posa Wentworth Miller, un pseudo-actor que s'hauria d'haver quedat tancat per sempre més a Prison Break, junt amb les temporades 2, 3 i 4.

THE AMERICAN | Anton Corbijn

2010-12-11T12:39:00.005+01:00

Després de Control, una avorridíssima pel·lícula de dues llargues hores sobre Ian Curtis i Joy Division, que Michael Winterbottom va saber resumir prèviament en només trenta minuts a la magistral 24 Hour Party People, Anton Corbijn aprofita per desplegar el seu ritme pausat amb una història que, aquesta vegada sí, li permet fer-ho sense avorrir a les cabres. The American no és la pel·lícula més original del món, però el segell Corbijn impregna d'una personalitat única a tot el metratge i el converteix en un a-must-see no tant pel què, sinó més aviat pel com.

THE WALKING DEAD | Season 1

2010-12-06T17:44:00.003+01:00

Esperava de The Walking Dead una gran sèrie, sense tenir en compte, precisament, que es tractava de l'enèsima història de zombies. La nova proposta de la AMC transita per tots i cadascun dels tòpics del gènere i, el que és pitjor, sense aconseguir entretenir de manera satisfactòria a part del prometedor episodi pilot i una season finale que maquilla el seu resultat global. El gran problema de The Walking Dead és un protagonista sense carisma, uns personatges secundaris insípids (exceptuant els cinematogràfics Norman Reedus i Noah Emmerich) i que durant els quatre capítols centrals no passa absolutament res destacable. El ganxo guarro i a traïció del sisè episodi potser aconsegueix que segueixi la segona temporada, però no hi posaria la mà al foc.

ROOM IN ROME | Julio Medem

2010-11-30T16:01:00.003+01:00

Pseudo-pel·lícula pseudo-pornogràfica que no se salva ni fent aparèixer en pantalla les dues actrius protagonistes despullades durant tot el metratge, únic fet destacable d'un puto rotllo com una casa amb els diàlegs més ridículs que he sentit en molt de temps i amb moments d'autèntica vergonya aliena. Ni els cossos perfectes d'Elena Anaya i Natasha Yarovenko han fet possible que aguantés més de la meitat d'un film que, això sí, he visionat amb una erecció constant.

THE TOWN | Ben Affleck

2010-11-29T13:33:00.003+01:00

Excel·lent pel·lícula amb una història no massa original, que Ben Affleck sap conduir de manera impecable, demostrant no tan sols que és un gran director amb un futur brillant, sinó també que no és tan mal actor com alguns proclamen.

THE OTHER GUYS | Adam McKay

2010-11-29T13:25:00.002+01:00

A Mundothorpe és sagrat tot allò on participi Will Ferrell. The Other Guys queda lluny de les anteriors joies de la comèdia del tàndem Ferrell/McKay, però la vis còmica de Marky Mark i alguns gags genials marca de la casa ajuden a millorar un film que es queda a mig gas en masses ocasions.

MAD MEN | Season 2

2010-11-20T19:32:00.001+01:00

Mad Men és una sèrie perfecta. I la segona temporada és encara millor que la primera.

PEARL HARBOR | Michael Bay

2010-11-07T21:51:00.004+01:00

Deixant de banda el sentiment patriòtic i l'exaltació de l'exèrcit, inevitables en el cinema de Michael Bay, Pearl Harbor em continua semblant una gran pel·lícula bèl·lica a destacar més enllà dels seus 40 minuts centrals de batalla. Bay és capaç de tonteries com la innecessària saga Transformers, però a Mundothorpe Pearl Harbor es compta entre els seus millors films junt amb The Rock, Armageddon i Bad Boys 2.

MAD MEN | Season 1

2010-11-06T11:40:00.004+01:00

Excelsior! Mad Men és la millor sèrie en actiu de la televisió. Punt.

SPARTACUS BLOOD AND SAND | Season 1

2010-11-03T11:17:00.006+01:00

He de reconèixer que m'ha costat reprendre la primera temporada de Spartacus: Blood and Sand, abandonada des de feia mesos. Després d'un pilot interessant, el gran problema de la sèrie són els seus tres horribles episodis següents, on la història no va enlloc i la majoria de personatges, protagonista inclòs, esdevenen totalment insípids, mantenint el seu principal i únic interès en la gran quantitat de sexe i violència que apareix en pantalla. És a partir del seu cinquè episodi, però, que Spartacus: Blood and Sand cobra la força argumental que la converteix en el què realment és: una sèrie extrema en tots els sentits, bizarra, violenta, gore, eròtica, deshinibida i, en definitiva, valenta. Valenta perquè mai a televisió s'ha vist tal quantitat de sexe i violència com a Spartacus, sense complexes ni nyonyeries, i que en HD cobren una nova dimensió. Per aquest simple fet la sèrie de Starz esdevé un producte únic, amb els seus defectes, però indispensable per entendre la nova era de la ficció televisiva, oferint, en els seus dos últims episodis, una història que es converteix en pura èpica, a un nivell excel·lent i superant en litres de sang les tres temporades de True Blood juntes.

THE BOUNTY HUNTER | Andy Tennant

2010-11-02T19:53:00.003+01:00

L'única anàlisi que The Bounty Hunter permet, és una exhaustiva repassada al cos de Jennifer Aniston i intentar arribar a una conlusió que ajudi a comprendre perquè Brad Pitt la va abandonar per un coi de sonada esquelètica amb una tropa de ves a saber quants fills a l'esquena. A part d'això, la pel·lícula és el típic producte intrascendent, amb el mateix esquema argumental i ingredients de gairebé totes i cada una de les comèdies romàntiques que Hollywood ha regalat durant les últimes dècades: una mica d'humor, una mica d'acció, una relació d'amor-odi, personatges secundaris pretesament còmics, una durada excessiva, i, sobretot i com no podia ser de cap altra manera, un final totalment previsible i feliç. És a dir, una (altra) peli innecessària, però que gràcies a la presència de Jennifer Aniston i la química amb Butler, encara es pot aguantar en una tarda d'inactivitat màxima.

SCOTT PILGRIM VS THE WORLD | Edgar Wright

2010-11-02T14:08:00.006+01:00

Un autèntic deliri visual, desproporcionat i excessiu que s'oblida de la màxima del seu gènere, és a dir, entretenir. Scott Pilgrim VS The World és el resultat d'una fallida combinació entre còmics, videojocs i cinema, elevada a nivells estratosfèrics i amb la mateixa profunditat argumental que qualsevol beat'em up a què fa referència el propi film durant els seus innecessaris, avorrits i desmesurats 110 minuts de metratge.

SPLICE | Vincenzo Natali

2010-10-25T20:07:00.005+02:00

Avorrida pel·lícula del director de Cube, que continua insistint amb l'ambient insà i claustrofòbic propi de la seva filmografia. La inquietant premisa aviat es converteix en una història insípida amb moments, com el de l'escena de sexe entre el protagonista i la criatura, tan ridículs com el seu final.

THE WALKING DEAD S01E01 | Pilot

2010-10-23T10:55:00.005+02:00

Lluny de la frívola Dead Set, arriba de la mà de Frank Darabont la nova sèrie de zombies. Més seriosa i, sobretot, més cinematogràfica que la seva predecessora britànica, The Walking Dead apunta maneres, en el seu episodi pilot, a convertir-se en la gran sèrie de la temporada per damunt de Boardwalk Empire (que no acaba d'aconseguir, en el seu quart episodi, la intensitat que una història de gangsters requereix). La cadena AMC s'està posant, poc a poc, a l'alçada de la gran HBO. Temps al temps.

DEXTER | Season 5

2010-10-22T15:56:00.007+02:00

Després del brutal final de la temporada 4, s'obria un període incert en l'evolució de la sèrie. La nova season 5 sembla, en el seu tercer episodi, que no acaba d'engegar. I és que cada cop em costa més posar-me a veure Dexter. La veu en off del protagonista se'm comença a fer pesada, la trama d'en Quinn em sembla calcada a la d'en Doakes, la tinent Laguerta no m'interessa en absolut, els assassinats són massa repetitius i es troba a faltar aquell sutil humor negre que impregnava i donava gràcia a les dues primeres temporades. Sembla que Dexter comença a donar signes d'esgotament i, tan de bo m'equivoqui, però espero que no tinguem una nova temporada 3 entre mans. Seria el final de la sèrie a Mundothorpe.

EASTBOUND & DOWN | Season 2

2010-10-22T12:12:00.003+02:00

La primera temporada es podia considerar bizarra degut a l'estrany to de la sèrie, entre humor bèstia, frikisme i algun apunt cap al drama que deixava l'espectador fora de lloc. Eastbound & Down es mantenia a un gran nivell gràcies a una comicitat sortida de mare i políticament incorrecta, que retratava el sexe i les drogues amb total despreocupació. La segona temporada no segueix el mateix camí. Molt més irregular que l'anterior, sembla haver perdut el rumb de la història, i mostra una falta d'humor i mala llet preocupant.

MODERN FAMILY | Season 2

2010-10-22T11:56:00.006+02:00

Una de les millors comèdies actuals (amb el permís de The Office, que ja fa temps que no dóna més de si), seguiex mantenint el mateix excel·lent nivell de la seva primera temporada, amb una perfecta combinació d'humor i bons sentiments. Claus els personatges de Manny i, sobretot, Phil Dunphy. Menció a part mereix Sofia Vergara, que ocupa el primer lloc en la meva llista de la carta dels reis.

KNIGHT AND DAY | James Mangold

2010-10-21T13:41:00.003+02:00

Knight and Day desprèn una química humorística entre Cameron Diaz i Tom Cruise innegable, convertint la pel·lícula en una comèdia d'acció molt més divertida del què en un principi pot semblar. I tot i que durant la segona meitat el ritme i l'interès decauen substancialment, Knight and Day acaba sent un entreteniment més que correcte, autoparòdic, sense pretensions i amb algunes escenes d'acció molt ben aconseguides.

TOY STORY 3 | Lee Unkrich

2010-10-20T19:17:00.006+02:00

Un altre gran producte de Pixar que pateix de certa falta de frescor en el seu plantejament, sobretot perquè es tracta d'una seqüel·la i s'obvia la presentació dels personatges a favor d'entrar directament en acció. Però a partir d'aquí, Toy Story 3 es converteix en una història enormement entretinguda, divertida i gairebé rodona.

RAISING HOPE | S01E01 - S01E02

2010-10-16T13:39:00.004+02:00

Simpàtica comèdia del creador de My name is Earl que apunta maneres d'acabar igual, és a dir, una sèrie amb un cert punt de mala llet i humor negre, però en definitiva, intrascendent. I és que a Mundothorpe segueixen tenint més pes les sèries que t'obliguen a no perdre't cap capítol... tot i així, de moment, la seguirem.

MACHETE | Robert Rodriguez & Ethan Maniquis

2010-10-16T13:22:00.005+02:00

La pitjor pel·lícula de Robert Rodriguez. Avorrida, pesada, amb un protagonista sense carisma (difícil, tenint en compte les nules aptituds interpretatives i/o expressives de Danny Trejo), un Steven Seagal totalment desaprofitat i demostrant que és molt pitjor actor del què em pensava, actors com Robert De Niro fent el pallasso no se sap ben bé perquè, una direcció plana, lletja i, sobretot, amb una carència de gràcia que un film com aquest requeria i que Stallone va saber aportar molt bé a The Expendables. Machete no donava més que per un trailer fals, la resta sobra. Almenys, cada aparició en pantalla de Michelle Rodriguez és un plaer per la vista.

HAWAII FIVE-0 S01E01 | Pilot

2010-10-11T22:16:00.008+02:00

Remake de la sèrie dels 60's que va passar a la posteritat gràcies al seu mític opening theme. La nova versió no suposa res de nou al món de les sèries, però alguns moments d'acció molt ben aconseguits i la possibilitat de poder veure-la en HD i disfrutar dels colors de l'illa tropical com mai, fan d'aquesta Hawaii Five-0 una proposta intrascendent, però simpàtica.

BLUE BLOODS S01E01 | Pilot

2010-10-11T01:17:00.005+02:00

Família de policies irlandesos, debat constant entre llei i justícia, una trama de rerefons amb corrupció policial en les altes esferes i la ciutat de New York com a escenari d'una sèrie procedimental que, si sap evolucionar correctament, pot convertir-se en un drama molt més que correcte.

THE EVENT S01E01 | I haven't told you everything

2010-10-11T01:07:00.002+02:00

Nova aposta de la NBC després del fracàs merescut de Flashforward. Afortunadament, aquesta vegada sembla que les coses s'estan fent bé. I és que si al principi s'ha intentat comparar aquesta sèrie amb Lost per culpa dels salts temporals en la narració, The Event esdevé un producte amb personalitat pròpia gràcies al seu primer episodi, una mescla de diferents elements que han fet exitoses a altres sèries. Potser no és el súmum de la originalitat, però enganxa des del minut 1.

BOARDWALK EMPIRE S01E01 | Boardwalk Empire

2010-10-11T00:59:00.003+02:00

Produeix HBO, escriu Terence Winter (guionista de The Sopranos) protagonitzen Steve Buscemi & Michael Pitt i dirigeix Martin Scorsese. No cal dir res més per adonar-se que Boardwalk Empire és LA SÈRIE de la temporada que, en el seu tercer episodi emès fins el moment, es manté a un nivell excel·lent.

NIKITA S01E01 | Pilot

2010-10-11T00:50:00.004+02:00

Actualització-seqüel·la de la sèrie Nikita, un d'aquells insulsos productes dels 90's nascut a partir de la pel·lícula de Luc Besson. La versió actual resulta molt més estimulant gràcies a un pilot que, a priori, promet una trama més treballada i a la presència de Maggie Q, motiu suficient per donar una oportunitat a la nova Nikita sense ni tan sols pensar-s'ho dues vegades.

ROBIN HOOD | Ridley Scott

2010-10-10T13:43:00.002+02:00

Enèsima adaptació cinematogràfica del famós arquer, narrant en aquesta ocasió com el personatge arriba a ser la llegenda que tothom arribarà a conèixer. Robin Hood no és una mala pel·lícula, al contrari, és la història d'aventures de sempre, ben feta, ben interpretada i molt entretinguda... però res més. I del director d'Alien, Blade Runner i Gladiator s'espera quelcom més que la típica pel·licula per passar l'estona i, sobretot, hom es pregunta quan es deixarà de productes intrascendents i tornarà finalment a desplegar tot el seu veritable talent, ocult des de fa ja massa temps.

THE KILLER INSIDE ME | Michael Winterbottom

2010-10-10T13:20:00.006+02:00

Nou irregular film en la irregular carrera de Winterbottom. The killer inside me és un film fred i distant en excés (característica habitual en la filmografia del director britànic), i això li acaba passant factura. I tot i l'excel·lent recreació dels 50's, el to general, que recorda a algunes pel·lícules dels germans Coen, i un parell d'escenes que fan entreveure el que podia haver estat un gran producte, The killer inside me no aconsegueix plasmar la intensitat que la història requereix i es queda a mig camí de gairebé tot. Una llàstima, tenint en compte què i qui hi havia entre mans.

JONAH HEX | Jimmy Hayward

2010-10-09T23:44:00.006+02:00

Hollywood insisteix en les adaptacions cinematogràfiques de còmics amb l'esperança de que soni la flauta i poder així omplir les arques per a continuar fent més adaptacions, remakes i seqüel·les del tot innecessàries. Jonah Hex lluita amb totes les seves forces per apartar-se del qualificatiu d'innecessària, per caure de ple en el pantanós terreny de pel·lícula infecta, avorrida, sense el més mínim interès ni en la història ni en els personatges, muntada amb el cul i amb la irritant presència de Megan Fox fent de puteta que remena el cul i els seus ortopèdics pits de plàstic, sense mostrar el més petit atisbe d'aptitud actoral. I, francament, ja cansa. Resumint, Jonah Hex és un estúpid matxembrat d'explosions absurdes i seqüències encara més absurdes que no és capaç d'entretenir ni un sol dels seus escassos 80 minuts. De fet, no ha aconseguit ni que l'acabés de veure.

JUSTIFIED | Season 1

2010-10-04T22:53:00.003+02:00

Justified, basada en un relat d'Elmore Leonard (que també exerceix de productor), és una curiosa sèrie que comença amb un magnífic episodi pilot, per aparcar a continuació la interessant trama principal a favor d'alguns capítols auto-conclusius que no aporten absolutament res, però que, sorprenentment, resulten d'allò més simpàtics. Finalment, Justified reprèn el vol i, sense arribar a ser una sèrie excel·lent, regala a l'espectador un producte molt ben parit que basa el seu principal atractiu en el mode de vida típic americà de Kentucky i en el caràcter del seu curiós protagonista, un cowboy modern amb un estricte codi de justícia que mai abandona el seu barret.

THE LOSERS | Sylvain White

2010-09-01T20:10:00.003+02:00

Intrascendent, inofensiva, gratuïta, efectista, previsible, etc. The Losers no és el millor exemple d'originalitat cinematogràfica, però és un film tan entretingut i divertit que fa oblidar gairebé totes les seves carències. Gairebé. Algunes grinyolen en excés: un dolent a cavall entre la comicitat, l'exentricitat i la maldad no del tot ben definit que ratlla el ridícul i algun apunt visual de videoclip totalment superat a aquestes alçades que, definitivament, sobra. Però l'encert principal de The Losers, el cast, salva totalment la funció aportant a uns personatges plans les dosis necessàries de carisma i diversió a parts iguals. I què cony, veure a Óscar Jaenada fent de badass amb un rifle de franctirador en una superproducció de Hollywood i, sobretot, a la deliciosa Zoe Saldana fent res més que remenar el cul no deixa de tenir la seva gràcia.

[REC]2 | Jaume Balagueró & Paco Plaza

2010-08-24T20:42:00.003+02:00

Ni fa por, ni és entretinguda i, sobretot i més greu, no m'he cregut la pel·lícula ni un sol moment. La saga REC és el clar exemple de com algunes produccions mediocres, pel simple fet de ser espanyoles, gaudeixen de l'exagerada simpatia de la crítica gafapasta i empalagosa de sempre. És a dir, Fotogramas.

PERCY JACKSON & THE OLYMPIANS | Chris Columbus

2010-08-24T20:13:00.003+02:00

Resulta ja sorprenent, a aquestes alçades, l'esforç de Hollywood per destrossar, pel·lícula rere pel·lícula, la mitologia grega. Deixant de banda l'enorme cagada, repetida fins la sacietat, d'anomenar l'Heracles de la grècia antiga amb el nom d'Hèrcules, imposat posteriorment pels romans, en el context llegendari grec, Percy Jackson & the Olympians: The lightning thief esdevé un intent fallit d'intentar aconseguir l'èxit de Harry Potter (una saga fílmica, d'altra banda, massa sobrevalorada), repetint director, un casting estelar i... poca cosa més. Perquè mentres que a les aventures del nen mag no se li poden negar els seus encerts, Percy Jackson & the Olympians és avorrida, absurda, per moments ridícula i amb uns efectes digitals mediocres i poc imaginatius, que no ajuden a fer suportar la seva insípida narrativa. A més, quantes vegades hem de veure la puta escena de la Medussa i el mirall a les produccions audiovisuals modernes?

FRINGE | Season 1

2010-08-12T22:08:00.004+02:00

Fringe, de J.J. Abrams, és potencialment una gran sèrie de nivell A, però que experimenta masses fluctuacions de qualitat, sobretot en el tram final. El continuu moviment pendular entre capítols autoconclusius i una trama desenvolupada al llarg de la temporada (molt ben equilibrada la major part del temps), acaba passant factura en uns últims episodis excessivament tancats que eviten que la història de fons, impecablement dosificada fins el moment, acabi de fluïr de forma correcta. Afortunadament, Fringe recondueix l'acció i acaba amb un final digne del resultat global de la sèrie i, sobretot, amb un cliffhanger sorprenent que augura una segona temporada molt interessant. D'altra banda, la simple presència d'Anna Torv ja és motiu suficient per veure la sèrie.

INCEPTION | Christopher Nolan

2010-08-09T15:00:00.003+02:00

No recordava una sensació tan intensa en un cinema des de fa molt temps. Des de l'elegant narrativa de Nolan a l'impressionant música de Zimmer, passant per tots i cada un dels elements que conformen el film, Inception resulta una experiència cinematogràfica única i indescriptible. El cinema reviu a Mundothorpe gràcies a Nolan.

THE BOOK OF ELI | The Hughes Brothers

2010-08-09T14:34:00.005+02:00

Comprar un Blu-ray a cegues comporta els seus riscos. Afortunadament, The book of Eli, lluny de les pèssimes crítiques rebudes (incomprensibles), no m'ha semblat ni molt menys una mala pel·lícula. No és original. Denzel Washington es limita a pulular per la pantalla amb el mateix posat xulesc de les seves últimes aparicions (sigui quin sigui el seu paper). Gary Oldman fa el que pot amb un antagonista pla i insípid i Mila Kunis... bé, Mila Kunis està molt bona. Però The book of Eli entreté, diverteix a estones i ofereix una imatge que a 1080HD esdevé una experiènca gratificant (molt) en sí mateixa. Potser sóc simple, però amb això en tinc prou.

THE A-TEAM | Joe Carnahan

2010-08-05T22:32:00.004+02:00

No és la gran pel·lícula de l'any, però entreté i diverteix a parts iguals. I això, en els temps que corren, ja és molt. Un blockbuster sense complexes ni pretensions que s'oblida tan ràpid com es veu i amb Sharlto Copley, interpretant en Murdock, que proporciona els moments més divertits del film.

BREAKING BAD | Season 1

2010-08-01T22:38:00.004+02:00

Després d'un episodi pilot excepcional, Breaking bad continua la seva primera temporada de forma excessivament pausada, i no és fins que el personatge de Walter finalment assumeix la seva fosca evolució quan la sèrie reprèn el ritme marcat pel primer capítol, aportant a la sèrie els seus millors moments i anunciant així una prometedora segona temporada.

LUTHER | Season 1

2010-07-25T19:28:00.004+02:00

Producció britànica de 6 episodis, Luther comença la seva primera temporada amb capítols autoconclusius, perfectament guionitzats i visualment impecables, sense deixar de banda la genial trama de fons, per acabar en els seus 2 últims amb un grand finale de 120 minuts simplement perfecte. Luther entra per la porta gran al rànking de sèries imprescindibles.

FIREFLY | Joss Whedon

2010-07-24T19:52:00.005+02:00

La fama de Joss Whedon no em suposava, a priori, una bona carta de presentació degut a l'animadversió que sento envers la seva creació més popular fins ara: Buffy the vampire slayer. Error. Firefly és una magnífica sèrie de ciència ficció que barreja amb gran encert el western i la tecnologia futura, amb l'entreteniment com a màxim objectiu. No es tracta doncs d'un producte amb pretensions filosofals, ni amb una ambició desmesurada que s'acaba escapant de les mans (Battlestar Galactica... oh! quina gran decepció encara no superada). Firefly és una sèrie d'acció amb un pressupost que no està a l'alçada de les grans produccions, però que sap resoldre la situació de manera satisfactòria i, sobretot, divertida. L'èxit qualitatiu de la creació de Whedon són les trames, els diàlegs i, per damunt de tot, el gran carisma que desperten tots i cada un dels personatges que naveguen a bord de la Serenity. Un proposta impecable que, per desgràcia i seguint en la línia de l'anterior post, va acabar la seva primera temporada amb una abrupta cancel·lació, deixant a milers de fans sense un final digne i conclusiu. Joss Whedon, el pare de la criatura, va decidir llavors que Firefly mereixia un desenllaç a l'alçada i va regalar als espectadors, 3 anys després, Serenity, la pel·lícula que tanca totes les trames i que va esdevenir una de les més fresques aportacions a la ciència ficció cinematogràfica dels últims anys... i també la clau per descobrir Firefly.

THE BRIDGE | S01E01

2010-07-23T19:41:00.004+02:00

Excel·lent. The Bridge és l'autèntica deudora, per qualitat i temàtica, de The Shield, l'enorme sèrie policíaca que va passar gairebé desapercebuda per a la resta de mortals durant set temporades, algunes de les quals, brillants. The Bridge, en el seu primer episodi de 90 minuts, centra el seu focus d'atenció en la part més burocràtica del dia a dia de la policia, sense deixar de banda les persecucions, els tirotejos i la corrupció policial, per oferir una carta de presentació gairebé memorable que, si bé no arriba a l'alçada de productes tan ben confeccionats com The Sopranos o The Wire, sí que no té res a envejar a la sèrie protagonitzada per Vic Mackey. Malhauradament, The Bridge no ha comptat amb el suport de l'audiència i ha estat cancel·lada en la seva primera temporada. Fet que no impedirà que a Mundothorpe es completi el visionat de tots i cadascun dels prometedors episodis d'aquesta magnífica sèrie que, si hagués format part de la programació de la HBO, de ben segur no hagués caigut en l'injust pou de l'oblit televisiu.

PREVIOUSLY ON...

2010-07-21T14:10:00.009+02:00

El període de letàrgia de Mundothorpe ha estat llarg, ple de sexe, sexe brut i indecent, drogues i alcohol... és a dir, unes vacances normals per a tot aquell Hank Moody digne d'anomenar-se així. A Mundothorpe creiem oportú fer menció de dues pel·lícules que, pels motius anteriorment esmentats, havien passat desapercebudes en aquest blog, fins ara.

Iron Man 2 | Jon Favreau

Ni la presència de Scarlett Johansson, més aviat testimonial, no pot salvar una història que fa aigües gairebé per tot arreu. Avorrida, rutinària i, per moments, ridícula, la sequel·la de Marvel no aconsegueix arribar ni a la sola de la sabata de la primera, i molt divertida, primera part. És un film tan innecessari i intrescendent que, de fet, ja ni me'n recordo. Una decepció que va suposar un dels meus dos únics intents en el que va d'any de pagar per veure una pel·lícula al cinema.

Shutter Island | Martin Scorsese

La proposta més estimulant visual i conceptualment de Martin Scorsese des de Casino. Shutter Island és una delícia per la vista que, malhauradament, esdevé sorprenentment previsible a partir de la primera hora de metratge per acabar amb un final anti-climàtic i carent de qualsevol tipus d'impacte narratiu. Tot i així, Shutter Island es manté més a prop de The departed (sense ser aquesta tampoc excel·lent), que no pas dels totxos que van suposar Gangs of New York o The aviator, i esdevé una autèntica master class de com utilitzar una càmera i una sala de muntatge. Mentrestant, seguim esperant el pròxim projecte de Scorsese per a la HBO: Boardwalk Empire.

PERSONS UNKNOWN S01E01 S01E02 | Christopher McQuarrie

2010-07-20T22:03:00.006+02:00

De la mà de Christopher McQuarrie, guionista de la incommensurable The usual suspects, arriba Persons unknown, un drama d'intriga on un grup de persones desperten en un poble abandonat sense saber ni com hi han arribat ni perquè. La sèrie, amb una factura impecable, es recolza en el desconeixement continu per part dels personatges de la seva situació, però algunes incongruències de guió (poques, gairebé mínimes) i un aspecte que, personalment, crec que mengua la sensació d'intriga d'una forma important (l'arc argumental al món exterior, innecessari, a priori, per mantenir aquella sensació de misteri, de raresa que tan bé The prisoner sabia transmetre) fan que, de moment, Persons unknown no esdevingui un producte memorable, tot i que manté les expectatives molt altes. Només cal esperar que no es converteixi en una altra Flashforward. Per ara continua a Mundothorpe.

CLASH OF THE TITANS | Louis Leterrier

2010-07-19T20:02:00.005+02:00

El cinema ha mort. Si d'una font d'històries tan extensa i atractiva com la de la mitologia grega i partint de la base del film homònim original, Hollywood només és capaç de parir semejant merda com és aquest pseudo-film pseudo-dirigit pel pseudo-director francès (éssent generós en la utilització de tots els pseudos), és que la situació és ja extrema. Tret de comptades excepcions, em dono de baixa del cinema indefinidament. No tinc ganes de perdre el temps inútilment.

CALIFORNICATION | Season 3

2010-02-16T20:32:00.005+01:00

Quedi clar des d'un bon principi. Californication és, principalment, un vehicle de lluïment del sexe, drogues i una mica de rock'n'roll. Qualsevol intent de trobar-hi alguna espurna de profunditat argumental caurà en el pou dels més inútils intents de trobar alguna espurna de profunditat argumental. Californication, afortunadament, és també David Duchovny, que esborra definitivament el record de l'agent Mulder per endinsar-se en la pell del follador compulsiu i alcohòlic que protagonitza la sèrie. Sense Duchovny, Californication no seria el mateix.

La lleugeresa de la trama, es compensa àmpliament amb la mera presència de Hank Moody, un tipus capaç de penetrar a gairebé tota presència femenina que es passeja per la sèrie, sense ni tan sols mostrar el més petit indici d'escrúpols. Envejo Hank Moody. Salvant les distàncies, m'hi he pogut arribar a sentir identificat en alguna ocasió. Però envejo Hank Moody. Evidentment. és un personatge fictici que mai podrà existir en el món real. O almenys em costa de creure que hi hagi algun fill de puta amb una flor al cul tan gran en tot l'univers. I això em tranquil·litza. Però només superficialment, perquè el meu pessimisme de mena em fa dubtar de si sí o si no. I pensar que si sí, però que no sigui jo qui tingui l'honor d'escaldar la polla d'una manera tan fotudament agradable i, sobretot, repetitiva com només el Moody dels millor moments pot fer, em remou una mica les entranyes. Enveja sana n'hi podríem dir.

I una merda.

"Moody no existeix", em repeteixo un cop i un altre. Fins que m'adormo dolçament, tot pensant en la quantitat de pitram de proporcions considerables que apareix en aquesta sèrie. Motiu únic i exclusiu, que ha provocat el meu retrobament amb Californication, després d'una fuga radical a la meitat de la segona temporada per, precisament, la seva falta de contingut més enllà de l'olor constant a sexe i alcohol.

Error, gran error. Per sort ja subsanat. I és que és aquesta olor constant a sexe i alcohol la que m'ha cridat de nou, després d'un període certament erràtic, a reenganxar-me a les aventures sexuals de Hank Moody. No demano més. No cal. És la grandesa de la sèrie. I és que, salvant les distàncies, m'hi he pogut arribar a sentir identificat en alguna ocasió.

Sóc Hank Moody.

I una merda.

Però m'agrada pensar-ho.

2012 | Roland Emmerich

2010-02-07T20:47:00.006+01:00

Sorprenentment no ha resultat tan dolenta com m'esperava. I, si s'accepten els tics inevitables del cinema de Roland Emmerich, els tòpics i el propòsit únic del film, que és la destrucció total i absoluta, 2012 es converteix en un producte molt ben fet, espectacular, divertit i, sobretot, molt entretingut tot i els seus 150 minuts de duració. Amb 2012 m'he reconcil·liat amb el cinema made in Emmerich.

El millor: La destrucció de Los Angeles.
El pitjor: La trama familiar.

SPARTACUS BLOOD AND SAND | S01E01 - S01E02

2010-01-31T21:10:00.008+01:00

Violència, sang, suor, sexe... i més sexe. Spartacus blood and sand és 300 portada a l'extrem i feta sèrie. Si Sam Raimi, productor executiu, es manté al marge i es limita a deixar anar la pasta, Spartacus pot acabar éssent una gran sèrie d'acció allunyada d'aquella collonada que era Xena. De moment, els dos episodis emesos fins ara han proporcionat nombroses escenes de sexe descaradament provocadores, decapitacions, desmembraments, litres i litres de sang digital, Erin Cummings (Bitch Slap) i una Xena madureta tal com van venir al món, i un aspecte de còmic molt estimulant. Llarga vida a la ficció televisiva nord-americana.

El millor: Que algú tingui els collons de fer un producte televisiu d'aquestes característiques.
El pitjor: Alguna integració en croma que canta excessivament.

THE HURT LOCKER | Kathryn Bigelow

2010-01-31T20:48:00.006+01:00

No és la gran pel·lícula que esperava trobar després d'haver llegit infinitat de crítiques positives. The hurt locker és una successió d'escenes (collonudes, això sí) sense gairebé lligams l'una de l'altra, que no arriba a la profunditat sobre la guerra (o no-guerra) de, per exemple, Jarhead de Sam Mendes. La intencionada no-trama impedeix que els personatges evolucionin de manera natural i, conseqüentment, la suposada tensió no m'ha semblat tal. The hurt locker és una bona pel·lícula, però les grans espectatives creades (excessives) m'han provocat certa sensació de decepció.

El millor: La mà de Kathryn Bigelow, els cameos i les interpretacions.
El pitjor: No té trama.

SHERLOCK HOLMES | Guy Ritchie

2010-01-24T21:28:00.006+01:00

Queda clar que Guy Ritchie ha tornat i aquesta vegada és per quedar-se, almenys comercialment parlant. Sherlock Holmes no és una gran pel·lícula ni de bon tros. Ni tan sols una pel·lícula que que no s'oblidi en sortir de la sala. Però és un producte made in Ritchie, entretingut, divertit, gamberro i, sinó fos per la desastrosa Swept away, seria la menys Ritchie de totes les pel·lícules Ritchie (obviant la lluita analitzada a càmera lenta, menys artificiosa del què esperava, que es converteix en un dels millors moments del metratge). El gran problema del film és, precisament, una trama detectivesca que no aconsegueix despertar ni tan sols la meitat d'interès i misteri que la de l'entranyable Young Sherlock Holmes de Barry Levinson.

El millor: Els tres protagonistes, el look i la música.

El pitjor: Falta de misteri i intriga.

A PERFECT GETAWAY | David Twohy

2010-01-17T22:04:00.009+01:00

Aparentment típica i tòpica, A perfect getaway és la història sobre una parella de viatge de noces a Hawaii que topen amb l'assassinat d'una altra parella també de lluna de mel, perpetrat per una altra parella d'assassins de la que es desconeix la identitat. La diferència amb altres pel·lícules d'aquest tipus és que A perfect getaway és, sobretot, gratificantment entretinguda. I això és gràcies a que el film juga constantment amb l'espectador a l'hora de descobrir qui són els assassins, donant pistes falses, despistant l'acció, despertant una simpatia malsana envers els personatges, introduïnt referències cinematogràfiques, obrint el tercer acte amb un gir de guió molt catxondo i, sobretot, comptant amb un càsting que no es pren seriosament, en absolut, el material que tenen entre mans. Elements que, sumats a la més que correcta realització de David Twohy (Pitch Black) i a la presència de Kiele Sanchez (que no abandona l'illa de Hawaii després de morir enterrada viva a Lost), converteixen A perfect getaway en una pel·lícula de diumenge tarda divertidíssima, sense pretensions i altament recomanable per passar una bona estona.

Kiele Sanchez segueix despertant passions a l'illa.

El millor: El guió, que juga contínuament amb l'espectador.
El pitjor: Una explicació final excessivament llarga.

JENNIFER'S BODY | Karyn Kusama

2010-01-17T21:22:00.008+01:00

Jennifer's body neix gràcies a l'incomprensible èxit de Juno, la pel·lícula més sobrevalorada de 2008, escrita també per Diablo Cody. Jennifer's body, lluny de demostrar el suposat gran talent com a guionista de Cody, sí que suposa un producte per passar l'estona simpàtic, despreocupat i sense pretensions que el converteixen en un film entretingut i correcte. Si els apunts còmics no són suficients (cada aparició del professor amb una mà de garfi interpretat per J.K. Simmons, el vestit hortera de la protagonista al ball de l'institut, etc.), la pel·lícula basa el seu principal atractiu en la plastificada Megan Fox, regalant a l'espectador una escena lèsbica amb Amanda Seyfried que fa saltar espurnes. Però tot i els seus encerts, Jennifer's body és una pel·lícula voluntàriament tonta que s'oblida tan ràpid com es veu.

Amanda Seyfried, l'autèntica bellesa del film.

El millor: No es prèn seriosament a ella mateixa.
El pitjor: Ja que el propòsit és acalentar al personal, es troba a faltar més carn.

BITCH SLAP | Rick Jacobson

2010-01-10T22:05:00.005+01:00

Bitch Slap és una aproximació fallida al cinema de sèrie B dels anys 70's protagonitzat per dones com Pam Grier, que fa aigües per tot arreu. El gran error del film és que no es pren a si mateix amb la suficient conya com perquè l'espectador es pugui riure de les incoherències que la narració presenta, i es recorre massa reïteradament a flashbacks inútils que no aporten res a la trama amb la molesta sensació, per part de l'espectador, que el director es pensa que està fent una pel·lícula molt guai quan realment no és així. Bitch Slap és una simple excusa per a presentar a tres protagonistes tetones i sotmetre-les a tot tipus d'accions per acalentar al personal. Recurs que em sembla lícit, encomiable i altament satisfactori i que portarà a l'espectador/a a tot tipus de tocaments varis abans que s'acabi la projecció, però s'agraïria una trama mínimament entretinguda que, almenys, m'hagués fet arribar més enllà del minut 40 de pel·lícula. Una altra vegada serà.

El millor: Les tres dones protagonistes.
El pitjor: La pel·lícula, bàsicament, és un rotllo.

MODERN FAMILY | 1.01

2009-12-23T23:14:00.003+01:00

Només m'ha calgut veure mig primer episodi de Modern family per adonar-me que estava davant d'una de les comèdies més fresques i divertides de la televisió nord-americana actual, creada per Christopher Lloyd. Comença la descàrrega compulsiva de la primera temporada de Modern family.

PETE YORN & SCARLETT JOHANSSON | BREAK UP

2009-12-23T16:23:00.005+01:00

Disc totalment imprescindible, per la seva música amable, el joc entre les dues veus i l'enlluernant participació de la voluptuosa Scarlett Johansson. Una delícia de dona i de disc.

SOMETHING SOMETHING SOMETHING DARK SIDE

2009-12-22T20:03:00.008+01:00

Des de fa un temps Family Guy comença a patir el mateix símptoma que The Simpsons porta fent patent les últimes temporades; i és que entre reposicions ininterrompudes i una excessiva quantitat d'episodis, fan que les dues sèries (sobretot la de Matt Groening) hagin perdut l'espontaneïtat i l'originalitat, per caure en una successió de gags rutinaris, fàcils i previsibles que no estan al nivell del de les primeres temporades. A Family Guy (molt superior als mediocres últims temps de The Simpsons) es fa evident d'una manera no tan acusada gràcies a la definició formal de la pròpia sèrie, concebuda com un producte surrealista i absurd des del primer moment. Però Something someting something dark side no funciona com a episodi allargat, ni de bon tros, com Blue Harvest (la primera entrega basada en Star Wars). I la gràcia pròpiament dita, queda relegada a quatre gags comptats i en l'atractiu de veure, un cop més, l'univers de Lucas representat amb els personatges de Family Guy. Més enllà d'això, Something something... no ofereix res de nou a l'horitzó digne de ser disfrutable, sobretot tenint present l'adaptació brillant que en va fer, ja fa uns anys, el programa de Cartoon Network, Robot Chicken, creat per Seth Green, que posa veu al personatge de Chris a Family Guy. Almenys, al final tot queda en família.

Shhhh Aaaaaaagh Shhhh Aaaaaaagh Shhhh Aaaaaaagh

El millor: La referència final a Back to the future II.
El pitjor: Navega amb el pilot automàtic.

AVATAR | James Cameron

2009-12-22T05:56:00.009+01:00

Ladies and gentleman, you are not in Kansas anymore. You are on Pandora.

Avatar és, en el seu visionat en 3D, una experiència única, espectacular i, de moment, insuperable. La història de la pel·lícula, calcada formal i esquemàticament de The last of the mohicans de Michael Mann, i farcida de clixés i de moments excessivament previsibles, queda relegada a un segon pla a favor d'una espectacular posada en escena, fins ara mai vista. Qualsevol escena d'acció, especialment la batalla final, perfecta, és excusa suficient per pagar els 10 euros de l'entrada, asseure's a la butaca i disfrutar d'un film, en principi revolucionari, presentat pel millor director d'acció de la història del cinema. Avatar s'ha d'entendre com una demostració d'allò que el 3D és capaç d'oferir, on la història és un simple vehicle secundari amb l'únic objectiu de deixar a l'espectador amb la boca oberta. Qualsevol altra interpretació, com buscar la quintaescència de la guionització, em sembla errònia.

El millor: La càmera, l'aspecte visual, les escenes d'acció i el personatge del Coronel Miles Quaritch, que té les millors frases de la pel·lícula.
El pitjor: Una durada excessiva.

CARRIERS | Àlex & David Pastor

2009-12-14T19:36:00.014+01:00

Resulta encomiable l'esforç dels dos germans Pastor de dur a terme una pel·lícula madura, intel·ligent, allunyada de les estridències de manual i també per part de la productora a l'hora de confiar en els dos nouvinguts a Hollywood. I és que des del primer cop d'ull al poster oficial, on els protagonistes apareixen amb la cara tapada per les màscares mèdiques, ens adonem que Carriers no té la intenció de ser la típica pel·lícula amb quatre ensurts calculats i amb els actorets de moda. Ans el contrari, el film dels Pastor s'inclina cap al to de produccions com Dawn of the dead de Zack Snyder o similars. Però aquí acaben les similituds, perquè Carriers no és una pel·lícula de zombies, ni tampoc de terror, és un film de personatges enfrontats a una situació límit. Però a la narració li manca intensitat i, sobretot, més originalitat en algunes escenes mil vegades vistes i, francament, previsibles. Carriers no és un film dolent, ni molt menys, però arriscar una mica més en el desenvolupament de la narració l'hauria convertit en quelcom infinitament més interessant i no tan rutinari. Tot i així s'agraeix l'esforç i s'entreveu una carrera molt més que prometedora per part dels germans Pastor i, perquè no dir-ho, de Chris Pine a.k.a. James T. Kirk. I des de Mundothorpe s'aclama el fitxatge d'Emily VanCamp, una actriu que aixeca "passions" des de la seva participació a Everwood, una sèrie inofensiva a recuperar algun diumenge de ressaca i avorriment.

Àlex & David Pastor observant estupefactes com el seu compte corrent s'eleva de manera estratosfèrica.

El millor: El plantejament formal del film, impecable.
El pitjor: Els records nyonyos en Super 8 dels dos germans.

THE PRISONER | Season Finale

2009-12-13T19:23:00.007+01:00

Tal com preveia, el final de The Prisoner versió 2009 no ha decebut i, fins i tot, aixeca el vol després d'un cinquè capítol menys interessant del que cabria esperar en una mini-sèrie que consta d'un total de 6. El gran problema de The Prisoner per no arribar a ser un producte magistral és que concentra tot el seu interès en un misteri principal massa eteri sense comptar amb subtrames secundàries que generin prou interès, deixant el protagonisme gairebé absolut a Jim Caviezel i a Sir Ian McKellen i com aquests reaccionen davant d'un enigma al que li manca la tensió in crescendo necessària. Tot i així, la mini-sèrie deixa un molt bon sabor de boca gràcies a una posada en escena exemplar, a l'exhuberant presència de Hayley Atwell i, sobretot, a una sensació d'enrariment que domina tota la producció i que li otorga aquest tret diferencial tan especial, per arribar a un final coherent i a l'alçada de les expectatives. Ben aviat, la versió original de 1967.

El millor: Sir Ian Mckellen i la proposta formal.
El pitjor: Li falta contundència a la trama.

ROMANZO CRIMINALE | 1.01

2009-12-09T20:32:00.008+01:00

Tot i que Romanzo Criminale, basada en la pel·lícula homònima, data de 2008, no és fins que Canal+ n'ha començat l'emissió que m'ha estat possible veure aquesta magnífica sèrie en unes condicions mínimament òptimes. I és que, a hores d'ara, segueix sense comptar amb subtítols, fet que provoca que el seu visionat sigui única i exclusivament en espanyol, a menys que es tingui un domini de l'italià tan elevat com jo de l'anglès (ehem). Efectivament, Romanzo Criminale és un producte europeu, però a l'alçada de les millors produccions nord-americanes. I resulta sorprenent que sigui un pseudo-país de mafiosos com Itàlia (amb tot l'ànim de ser faltón) qui ens ofereixi una sèrie tan allunyada de les nefastes imitacions que acaparen els límits de les fronteres yankees (no així Anglaterra, amb una producció audiovisual excel·lent). Romanzo Criminale (Roma Criminal a Canal+) narra l'auge del crim organitzat durant la Roma dels 70's, una ciutat que fins llavors no comptava amb una màfia pròpiament coneguda com a tal. De factura formal impecable, la sèrie italiana no té absolutament res a envejar a, per exemple, The Sopranos, producció de la HBO amb no poques similituds amb aquesta, tan en l'aspecte narratiu com en el conceptual. Queda clar, doncs, que Romanzo Criminale és un producte, com a mínim, estimulant i, si continua en la mateixa línia més enllà del seu primer episodi, té tots els números per esdevenir una sèrie indispensable i, de pas, demostrar que, almenys, els spaguettis sí que són capaços d'oferir produccions tan ben parides com aquesta, mentre que a Espanya hom s'ha de conformar (potser merescudament) amb merdes del tamany de El internado, El comisario, Hospital Central... i un llarg etcètera infame que abraça gairebé la totalitat de la patètica creació audiovisual espanyola. Doncs ja s'ho faran.

El millor: Absolutament tot.
El pitjor: Absolutament res, Romanzo Criminale és perfecta.

MISFITS

2009-12-06T23:00:00.006+01:00

Agafa Heroes, introdueix-hi sexe, tocs d'humor cafre, drogues, elimina'n els personatges absurds i, sobretot, fes que sigui bona i tindràs Misfits, sèrie britànica amb una primera temporada de 6 episodis que relata la vida de cinc joves inadaptats condemnats a realitzar treball comunitari i que, de sobte, obtenen superpoders. Misfits no compta amb el pressupost de Heroes, però tampoc és necessari. I és que encara que la premisa sigui descaradament la mateixa (fins i tot hi ha una petita broma al respecte), la producció britànica opta per una trama menys pretensiosa. El gran mèrit de la sèrie són els personatges i, especialment, el protagonista principal, un autèntic imbècil que proporciona els moments més còmics i que deconeix quin és el seu poder.

Antonia Thomas, un plus afegit.

STAR TREK | J.J. Abrams

2009-12-03T21:05:00.007+01:00

Lluny de la mediocre saga cinematogràfica i de la nefasta sèrie que, inexplicablement, ha arrossegat una multitud de fans al llarg de la seva innecessàriament extensa història, el reboot de Star Trek de la mà del creador de Lost s'ha traduït en una pel·lícula de ciència-ficció d'engranatge perfecte, enfocada principalment a l'acció de gran pressupost i amb l'aspecte visual impecable característic de J.J. Abrams. La gran virtud d'aquest film és, precisament, que el seu director no és fan de la sèrie, fet que fa que Star Trek tingui únicament l'objectiu de ser un producte entretingut, sense pretensions, i deixar de banda els fotuts trekkies, gent infame orgullosa de ser un puto freak, generalment de gènere masculí, amb un criteri nul, clars indicis d'obesitat i amb una "última frontera" impossible d'aconseguir anomenada relació sexual. Mort als trekkies!

El millor: La mà de J.J. Abrams.
El pitjor: Els putos trekkies.

THE PRISONER | 1.01 - 1.02

2009-12-01T18:39:00.008+01:00

Mini-sèrie de 6 capítols i remake de la sèrie britànica homònima de la dècada dels 60's, The prisoner explica l'enigmàtica història d'un protagonista del que no sabem el nom, anomenat Number 6 a partir del moment en què es desperta de sobte en una misteriosa vil·la, on ningú coneix l'existència del món exterior i tothom rep un nom numèric. Comandats per un, aparentment, despiatat personatge interpretat per Sir Ian McKellen, que hom anomena Number 2. En els dos episodis que he vist fins ara, la principal virtud de la sèrie és que sap manipular perfectament l'espectador, de forma que si en algun moment s'arriba a intuïr qualsevol aspecte de la intriga, l'ambient enrarit i misteriós s'encarrega de mantenir la tensió i confondre l'audiència de manera molt intel·ligent i, sobretot, sense trucs barats ni efectismes. Un producte de factura impecable, elegant i amb una durada ajustada que, de ben segur, no decebrà en el seu desenllaç. Seguirem informant.

FUGA DE CEREBROS | Fernando González Molina

2009-12-01T18:17:00.007+01:00

Pel·lícula absurda, estúpida, fàcil i previsible. Fuga de cerebros és una tonteria com una casa. Però, contra tot pronòstic, he de reconèixer que he rigut molt. I és que el film fa gala d'un humor negre i gruixut sense cap tipus de complexos, gràcies, sobretot, al fet de comptar entre els principals protagonistes amb un discapacitat físic, un cec i un gitano, que proporcionen els moments més delirants del film; sense oblidar la participació secundària d'actors com David Fernández, Mariano Peña i Álex Angulo, entre d'altres, i la presència d'Amaia Salamanca, únic i principal motiu pel que he vist la pel·lícula.

TWILIGHT | Catherine Hardwicke

2009-11-28T17:49:00.006+01:00

Kristen Stewart apareix en calces fugaçment en una escena. Qualsevol altre comentari sobre aquest infame film està de més. Heus aquí la crítica de Twilight.

DVD | FAMILY GUY SOMETHING SOMETHING SOMETHING DARK SIDE

2009-11-27T16:15:00.006+01:00

Blue Harvest va suposar l'inici de la temporada 6 de Family Guy i feia referència a l'episodi IV de la saga Star Wars. El 22 de desembre és el dia escollit pel llançament en DVD de la segona part d'aquest homenatge a l'univers creat per George Lucas i, en aquest cas, una paròdia del film The Empire strikes back que no formarà part de la sèrie emesa a televisió. El tràiler ja circula per la xarxa i promet tanta diversió com la primera part. Només queda un mes.

DEXTER 4.09 | Hungry man

2009-11-26T19:46:00.005+01:00

La quarta temporada de Dexter va arribant a la seva fi. Una sèrie que va aparèixer sense fer massa soroll, amb nocturnidad y alebosía per, finalment, esdevenir un dels millors productes audiovisuals del recent auge de la ficció televisiva. Mil vegades repetit a Mundothorpe, la tercera temporada va ser d'allò més decepcionant, però l'actual es manté constantment a un nivell inmens. I és que la quarta sessió avança, aparentment, amb calma, però poc a poc va incrementant la intensitat, episodi rere episodi, per oferir a l'espectador moments autènticament antol·lògics, tant enmig de la mateixa trama com en els finals ganxo, espectaculars i completament integrats en la història (no com en aquella parida de subproducte que és Flashforward). Dexter continua éssent una excel·lent opció a tenir molt en compte i una joia a descobrir pels qui han comès l'error de passar de llarg davant d'aquesta enorme sèrie. Tonight's the night.

(500) DAYS OF SUMMER | Marc Webb

2009-11-24T16:56:00.009+01:00

És agradable que, de tant en tant, aparegui una comèdia romàntica que no recorre als típics i tòpics esquemes argumentals de sempre i que s'aparti una mica de la tònica formal en la majoria de films d'aquestes característiques. A (500) days of Summer la noia abandona, el noi pateix i, finalment, tot s'acaba per sempre. És a dir, la vida real. La banda sonora refusa també els clàssics temes musicals ensucrats i, sobretot, comercials, per regalar a l'espectador un reguitzell de cançons que inclou a Pixies, The Clash o The Smiths. Tot i demostrar un clar intent d'introduïr aire fresc en el monòton gènere de la comèdia romàntica, la pel·lícula no pot evitar caure en el clàssic speach que el protagonista, en una decidida embranzida de superació personal, deixa anar davant de la inevitable multitud, com si a la vida no es poguessin prendre decisions de pes sense fer-ne constància en públic. Malgrat aquest petit entrebanc, d'altra banda perdonable, i a la presència d'una insípida Zooey Deschanel, que no desperta el més mínim carisma, (500) days of Summer és un film simpàtic i original que, si bé no està a l'alçada de The eternal sunshine of the spothless mind (ni de lluny), sí que demostra posicionar-se per sobre de la majoria de pel·lícules d'aquest tipus. Però em pregunto: després d'un, aparentment, fantàstic estiu (Summer), a la vida real es pot trobar una tardor (Autumn) en forma de Minka Kelly? Doncs, en una mostra d'optimisme inusitat en aquest blog, la resposta sembla ser que sí.

El millor: L'escena d'"expectatives vs. realitat"
El pitjor: Zooey Deschanel

BATMAN: THE BRAVE AND THE BOLD

2009-11-22T20:51:00.003+01:00

Sèrie de dibuixos animats que recupera l'estil autoparòdic del Batman dels 60's, sumat al traç inconfusible de la Cartoon Network. Batman: the Brave and the Bold és un producte descaradament infantil, però el disseny de personatges i l'animació són tan estimulants que enganxen des del primer moment gràcies, també, a un tractament formal inusual en aquest tipus de produccions: música retro pròpia del millor Lalo Schiffrin; narració inspirada en els serials dels 50's amb un pròleg independent de la trama on Batman sempre apareix en una situació de perill estranya i rocambolesca; la introducció de superherois clàssics en cada episodi com a companys d'aventures del protagonista (Aquaman, Green Arrow, Plastic Man, etc.) i un aire desenfadat i divertit que fa oblidar, per moments, la seva infantilitat.

ZOMBIELAND | Ruben Fleischer

2009-11-21T18:29:00.006+01:00

Zombieland és una petita gran comèdia que aprofita tots i cada un dels elements d'una pel·lícula de zombies per esdevenir una succeció de situacions còmiques, algunes magistrals, que només perden una mica de gas cap a la part final per culpa del previsible desenllaç, que no repercuteix en el resultat final de la pel·lícula gràcies als seus ajustats 84 minuts i, sobretot, perquè és divertidíssima.

El millor: Els títols de crèdit, les regles de supervivència i Bill Murray.
El pitjor: La trama final, previsible.

LYNYRD SKYNYRD | God & Guns

2009-11-19T17:39:00.006+01:00

Gràcies al Facebook m'he assabentat que Lynyrd Skynyrd ha parit un nou disc amb l'enorme títol de God & Guns, que també dóna nom al primer single, amb una clara al·lusió a la política de control d'armes de Barack Obama. La lletra:

Last night I heard this politician
Talking 'bout his brand new mission
'Liked his plans, but they came undone when he got around
with God and guns

I don't know how he grew up
But it sure wasn't down at the hunting club
Cause if it was he'd understand a little bit more about the working man

God and guns
Keep us strong
That's what this country
Was founded on
Well we might aswell give up and run
If we let them take our God and guns

I'm here in my back of the woods
Where God is great and guns are good
You really can't know that much about 'm
If you think we're better off without 'm

Well there was a time we ain't forgot
You caressed all night with the doors unlocked
But there ain't nobody save no more
So you say your prayers and you thank the lord

For that peace maker
And the joy

God and guns (God and guns)
Keep us strong
That's what this country, lord
Was founded on
Well we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns.
Yea we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns!

Yeaaa
Ooh
God and guns

Don't let 'm take
Don't you let 'm take
Don't let 'm take
Our God and guns

Oh God and guns
Ye keep us strong
That's what this country, lord
Was founded on
Well we might aswell give up and run,
If we let 'm take our God and guns!

Wohoho
God and guns
Wohohoo
Ooh

God bless America!

ANTICHRIST | Lars von Trier

2009-11-17T23:12:00.005+01:00

Després d'un pròleg narrat a càmera extremadament lenta de forma magistral i que esdevé una obra mestra en si mateix, Antichrist es converteix en una pel·lícula insulsa, absurda, extrema, aberrant i, sobretot, molt avorrida. No em posiciono radicalment envers el cinema d'en Lars. Alguns dels seus films m'agraden i d'altres, una minoria, no. Però decididament, Antichrist és un cagarro punxat en un pal, una pel·lícula pretesament de terror que no fa por i que, tot i la seva gran bellesa visual, es fa bastant insuportable i, en alguns moments, fins i tot realment dolorosa gràcies a un parell de plans explícits autènticament desagradables.

El millor: Els primers 5 minuts, magistrals.
El pitjor: La resta de la pel·lícula, que no va enlloc.

LONE STAR | John Sayles

2009-11-15T16:39:00.002+01:00

I remember Charlie Wade come to my father's hardware store once. I was just a little boy. And I heard stories about how he shot this'un and how he shot that'un. The man winked at me. I peed my pants. He winked at me.

CAPRICA

2009-11-14T18:34:00.002+01:00

Mesos i mesos després que l'episodi pilot de Caprica aparegués en DVD, per fi es publica el primer póster en una campanya promocional poc habitual (la sèrie tardarà en total gairebé un any en emetre's després del pilot). Caprica no serà la gran sèrie de 2010, però sí que pot suposar aire fresc davant de les mediocritats que han fet acte de presència últimament, i servirà per acompanyar el visionat de l'última temporada de Lost, que s'estrena el mateix mes.

V 2009 | 1.01 Pilot

2009-11-04T23:37:00.004+01:00

No he vist la sèrie original, però la mitologia de V és coneguda de sobres com per esperar un producte renovat i de qualitat. No és així. La V de 2009 no passa de ser una sèrie més, amb un episodi pilot de pressupost generós, però que deixa ben clar des del primer minut que darrera les càmeres no compta amb un equip tan professional com podria ser el de sèries com Lost, The Wire o Dexter (enorme en la seva quarta temporada). D'acord que no cal esperar una mini pel·lícula en cada episodi, però el pilot de V està realitzat de manera brusca, amb una narrativa massa centrada en explicar masses coses en poc temps, i uns personatges que no acaben de quallar per culpa d'alguns errors de casting garrafals (Scott Wolf, directament, fa ràbia). L'única que se salva és Elizabeth Mitchell (Juliet a Lost). Una llàstima, perquè la història tenia possibilitats. Aquesta sèrie no.

STEVEN "THE MAN" SODERBERGH

2009-11-04T14:27:00.000+01:00

I kick arse for the Lord!

THE GIRLFRIEND EXPERIENCE | Steven Soderbergh

2009-10-28T18:04:00.010+01:00

Soderbergh presenta una nova proposta cinematogràfica allunyada de l'establishment dels grans estudis, per explicar el dia a dia en la vida d'una prostituta de luxe. La gran sorpresa del film és Sasha Grey, protagonista absoluta de The girlfriend experience, que fins ara comptava amb una filmografia centrada exclusivament en el gènere porno amb títols com Masturbation Nation, Teenage whores o Anal acrobats (IMDb dixit). The girlfriend experience és un film estimulant, però la seva fredor acaba jugant en contra i provoca que el resultat final no quatlli del tot en l'espectador. I tot i que no es pot considerar un producte fallit, el seu visionat, tot i l'escassa duració (73 minuts), pot arribar a fer-se lleugerament feixuc per culpa d'un muntatge massa fragmentat i algunes escenes totalment obviables que entorpeixen el ritme de la pel·lícula. Tot i així, The girlfriend experience és un producte recomanable que hauria de fer reflexionar a Sasha Grey sobre el fet d'optar per un camí interpretatiu més convencional, i que és evident que domina; o bé continuar menjant-les de 4 en 4 davant d'una càmera, una pràctica que també domina, però que privaria al cinema d'una futura gran actriu.

El millor: Sasha Grey, enorme.
El pitjor: Les escenes del novi de viatge cap a Las Vegas.