SPARTACUS BLOOD AND SAND | S01E01 - S01E02

Violència, sang, suor, sexe... i més sexe. Spartacus blood and sand és 300 portada a l'extrem i feta sèrie. Si Sam Raimi, productor executiu, es manté al marge i es limita a deixar anar la pasta, Spartacus pot acabar éssent una gran sèrie d'acció allunyada d'aquella collonada que era Xena. De moment, els dos episodis emesos fins ara han proporcionat nombroses escenes de sexe descaradament provocadores, decapitacions, desmembraments, litres i litres de sang digital, Erin Cummings (Bitch Slap) i una Xena madureta tal com van venir al món, i un aspecte de còmic molt estimulant. Llarga vida a la ficció televisiva nord-americana.


El millor: Que algú tingui els collons de fer un producte televisiu d'aquestes característiques.
El pitjor: Alguna integració en croma que canta excessivament.

BITCH SLAP | Rick Jacobson

Bitch Slap és una aproximació fallida al cinema de sèrie B dels anys 70's protagonitzat per dones com Pam Grier, que fa aigües per tot arreu. El gran error del film és que no es pren a si mateix amb la suficient conya com perquè l'espectador es pugui riure de les incoherències que la narració presenta, i es recorre massa reïteradament a flashbacks inútils que no aporten res a la trama amb la molesta sensació, per part de l'espectador, que el director es pensa que està fent una pel·lícula molt guai quan realment no és així. Bitch Slap és una simple excusa per a presentar a tres protagonistes tetones i sotmetre-les a tot tipus d'accions per acalentar al personal. Recurs que em sembla lícit, encomiable i altament satisfactori i que portarà a l'espectador/a a tot tipus de tocaments varis abans que s'acabi la projecció, però s'agraïria una trama mínimament entretinguda que, almenys, m'hagués fet arribar més enllà del minut 40 de pel·lícula. Una altra vegada serà.


El millor: Les tres dones protagonistes.
El pitjor: La pel·lícula, bàsicament, és un rotllo.