Violència, sang, suor, sexe... i més sexe. Spartacus blood and sand és 300 portada a l'extrem i feta sèrie. Si Sam Raimi, productor executiu, es manté al marge i es limita a deixar anar la pasta, Spartacus pot acabar éssent una gran sèrie d'acció allunyada d'aquella collonada que era Xena. De moment, els dos episodis emesos fins ara han proporcionat nombroses escenes de sexe descaradament provocadores, decapitacions, desmembraments, litres i litres de sang digital, Erin Cummings (Bitch Slap) i una Xena madureta tal com van venir al món, i un aspecte de còmic molt estimulant. Llarga vida a la ficció televisiva nord-americana.
El millor: Que algú tingui els collons de fer un producte televisiu d'aquestes característiques.
El pitjor: Alguna integració en croma que canta excessivament.
