He de reconèixer que m'ha costat reprendre la primera temporada de Spartacus: Blood and Sand, abandonada des de feia mesos. Després d'un pilot interessant, el gran problema de la sèrie són els seus tres horribles episodis següents, on la història no va enlloc i la majoria de personatges, protagonista inclòs, esdevenen totalment insípids, mantenint el seu principal i únic interès en la gran quantitat de sexe i violència que apareix en pantalla. És a partir del seu cinquè episodi, però, que Spartacus: Blood and Sand cobra la força argumental que la converteix en el què realment és: una sèrie extrema en tots els sentits, bizarra, violenta, gore, eròtica, deshinibida i, en definitiva, valenta. Valenta perquè mai a televisió s'ha vist tal quantitat de sexe i violència com a Spartacus, sense complexes ni nyonyeries, i que en HD cobren una nova dimensió. Per aquest simple fet la sèrie de Starz esdevé un producte únic, amb els seus defectes, però indispensable per entendre la nova era de la ficció televisiva, oferint, en els seus dos últims episodis, una història que es converteix en pura èpica, a un nivell excel·lent i superant en litres de sang les tres temporades de True Blood juntes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris spartacus blood and sand. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris spartacus blood and sand. Mostrar tots els missatges
dimecres, 3 de novembre del 2010
SPARTACUS BLOOD AND SAND | Season 1
He de reconèixer que m'ha costat reprendre la primera temporada de Spartacus: Blood and Sand, abandonada des de feia mesos. Després d'un pilot interessant, el gran problema de la sèrie són els seus tres horribles episodis següents, on la història no va enlloc i la majoria de personatges, protagonista inclòs, esdevenen totalment insípids, mantenint el seu principal i únic interès en la gran quantitat de sexe i violència que apareix en pantalla. És a partir del seu cinquè episodi, però, que Spartacus: Blood and Sand cobra la força argumental que la converteix en el què realment és: una sèrie extrema en tots els sentits, bizarra, violenta, gore, eròtica, deshinibida i, en definitiva, valenta. Valenta perquè mai a televisió s'ha vist tal quantitat de sexe i violència com a Spartacus, sense complexes ni nyonyeries, i que en HD cobren una nova dimensió. Per aquest simple fet la sèrie de Starz esdevé un producte únic, amb els seus defectes, però indispensable per entendre la nova era de la ficció televisiva, oferint, en els seus dos últims episodis, una història que es converteix en pura èpica, a un nivell excel·lent i superant en litres de sang les tres temporades de True Blood juntes.
diumenge, 31 de gener del 2010
SPARTACUS BLOOD AND SAND | S01E01 - S01E02
Violència, sang, suor, sexe... i més sexe. Spartacus blood and sand és 300 portada a l'extrem i feta sèrie. Si Sam Raimi, productor executiu, es manté al marge i es limita a deixar anar la pasta, Spartacus pot acabar éssent una gran sèrie d'acció allunyada d'aquella collonada que era Xena. De moment, els dos episodis emesos fins ara han proporcionat nombroses escenes de sexe descaradament provocadores, decapitacions, desmembraments, litres i litres de sang digital, Erin Cummings (Bitch Slap) i una Xena madureta tal com van venir al món, i un aspecte de còmic molt estimulant. Llarga vida a la ficció televisiva nord-americana.
El millor: Que algú tingui els collons de fer un producte televisiu d'aquestes característiques.
El pitjor: Alguna integració en croma que canta excessivament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)