Tal com preveia, el final de The Prisoner versió 2009 no ha decebut i, fins i tot, aixeca el vol després d'un cinquè capítol menys interessant del que cabria esperar en una mini-sèrie que consta d'un total de 6. El gran problema de The Prisoner per no arribar a ser un producte magistral és que concentra tot el seu interès en un misteri principal massa eteri sense comptar amb subtrames secundàries que generin prou interès, deixant el protagonisme gairebé absolut a Jim Caviezel i a Sir Ian McKellen i com aquests reaccionen davant d'un enigma al que li manca la tensió in crescendo necessària. Tot i així, la mini-sèrie deixa un molt bon sabor de boca gràcies a una posada en escena exemplar, a l'exhuberant presència de Hayley Atwell i, sobretot, a una sensació d'enrariment que domina tota la producció i que li otorga aquest tret diferencial tan especial, per arribar a un final coherent i a l'alçada de les expectatives. Ben aviat, la versió original de 1967.
El millor: Sir Ian Mckellen i la proposta formal.El pitjor: Li falta contundència a la trama.
