Després d'un pròleg narrat a càmera extremadament lenta de forma magistral i que esdevé una obra mestra en si mateix, Antichrist es converteix en una pel·lícula insulsa, absurda, extrema, aberrant i, sobretot, molt avorrida. No em posiciono radicalment envers el cinema d'en Lars. Alguns dels seus films m'agraden i d'altres, una minoria, no. Però decididament, Antichrist és un cagarro punxat en un pal, una pel·lícula pretesament de terror que no fa por i que, tot i la seva gran bellesa visual, es fa bastant insuportable i, en alguns moments, fins i tot realment dolorosa gràcies a un parell de plans explícits autènticament desagradables.
El millor: Els primers 5 minuts, magistrals.El pitjor: La resta de la pel·lícula, que no va enlloc.
