Sorprenentment no ha resultat tan dolenta com m'esperava. I, si s'accepten els tics inevitables del cinema de Roland Emmerich, els tòpics i el propòsit únic del film, que és la destrucció total i absoluta, 2012 es converteix en un producte molt ben fet, espectacular, divertit i, sobretot, molt entretingut tot i els seus 150 minuts de duració. Amb 2012 m'he reconcil·liat amb el cinema made in Emmerich.
El millor: La destrucció de Los Angeles.El pitjor: La trama familiar.
