THE LOSERS | Sylvain White

Intrascendent, inofensiva, gratuïta, efectista, previsible, etc. The Losers no és el millor exemple d'originalitat cinematogràfica, però és un film tan entretingut i divertit que fa oblidar gairebé totes les seves carències. Gairebé. Algunes grinyolen en excés: un dolent a cavall entre la comicitat, l'exentricitat i la maldad no del tot ben definit que ratlla el ridícul i algun apunt visual de videoclip totalment superat a aquestes alçades que, definitivament, sobra. Però l'encert principal de The Losers, el cast, salva totalment la funció aportant a uns personatges plans les dosis necessàries de carisma i diversió a parts iguals. I què cony, veure a Óscar Jaenada fent de badass amb un rifle de franctirador en una superproducció de Hollywood i, sobretot, a la deliciosa Zoe Saldana fent res més que remenar el cul no deixa de tenir la seva gràcia.

[REC]2 | Jaume Balagueró & Paco Plaza

Ni fa por, ni és entretinguda i, sobretot i més greu, no m'he cregut la pel·lícula ni un sol moment. La saga REC és el clar exemple de com algunes produccions mediocres, pel simple fet de ser espanyoles, gaudeixen de l'exagerada simpatia de la crítica gafapasta i empalagosa de sempre. És a dir, Fotogramas.

PERCY JACKSON & THE OLYMPIANS | Chris Columbus

Resulta ja sorprenent, a aquestes alçades, l'esforç de Hollywood per destrossar, pel·lícula rere pel·lícula, la mitologia grega. Deixant de banda l'enorme cagada, repetida fins la sacietat, d'anomenar l'Heracles de la grècia antiga amb el nom d'Hèrcules, imposat posteriorment pels romans, en el context llegendari grec, Percy Jackson & the Olympians: The lightning thief esdevé un intent fallit d'intentar aconseguir l'èxit de Harry Potter (una saga fílmica, d'altra banda, massa sobrevalorada), repetint director, un casting estelar i... poca cosa més. Perquè mentres que a les aventures del nen mag no se li poden negar els seus encerts, Percy Jackson & the Olympians és avorrida, absurda, per moments ridícula i amb uns efectes digitals mediocres i poc imaginatius, que no ajuden a fer suportar la seva insípida narrativa. A més, quantes vegades hem de veure la puta escena de la Medussa i el mirall a les produccions audiovisuals modernes?

FRINGE | Season 1

Fringe, de J.J. Abrams, és potencialment una gran sèrie de nivell A, però que experimenta masses fluctuacions de qualitat, sobretot en el tram final. El continuu moviment pendular entre capítols autoconclusius i una trama desenvolupada al llarg de la temporada (molt ben equilibrada la major part del temps), acaba passant factura en uns últims episodis excessivament tancats que eviten que la història de fons, impecablement dosificada fins el moment, acabi de fluïr de forma correcta. Afortunadament, Fringe recondueix l'acció i acaba amb un final digne del resultat global de la sèrie i, sobretot, amb un cliffhanger sorprenent que augura una segona temporada molt interessant. D'altra banda, la simple presència d'Anna Torv ja és motiu suficient per veure la sèrie.

INCEPTION | Christopher Nolan

No recordava una sensació tan intensa en un cinema des de fa molt temps. Des de l'elegant narrativa de Nolan a l'impressionant música de Zimmer, passant per tots i cada un dels elements que conformen el film, Inception resulta una experiència cinematogràfica única i indescriptible. El cinema reviu a Mundothorpe gràcies a Nolan.

THE BOOK OF ELI | The Hughes Brothers

Comprar un Blu-ray a cegues comporta els seus riscos. Afortunadament, The book of Eli, lluny de les pèssimes crítiques rebudes (incomprensibles), no m'ha semblat ni molt menys una mala pel·lícula. No és original. Denzel Washington es limita a pulular per la pantalla amb el mateix posat xulesc de les seves últimes aparicions (sigui quin sigui el seu paper). Gary Oldman fa el que pot amb un antagonista pla i insípid i Mila Kunis... bé, Mila Kunis està molt bona. Però The book of Eli entreté, diverteix a estones i ofereix una imatge que a 1080HD esdevé una experiènca gratificant (molt) en sí mateixa. Potser sóc simple, però amb això en tinc prou.

THE A-TEAM | Joe Carnahan

No és la gran pel·lícula de l'any, però entreté i diverteix a parts iguals. I això, en els temps que corren, ja és molt. Un blockbuster sense complexes ni pretensions que s'oblida tan ràpid com es veu i amb Sharlto Copley, interpretant en Murdock, que proporciona els moments més divertits del film.

BREAKING BAD | Season 1

Després d'un episodi pilot excepcional, Breaking bad continua la seva primera temporada de forma excessivament pausada, i no és fins que el personatge de Walter finalment assumeix la seva fosca evolució quan la sèrie reprèn el ritme marcat pel primer capítol, aportant a la sèrie els seus millors moments i anunciant així una prometedora segona temporada.

LUTHER | Season 1

Producció britànica de 6 episodis, Luther comença la seva primera temporada amb capítols autoconclusius, perfectament guionitzats i visualment impecables, sense deixar de banda la genial trama de fons, per acabar en els seus 2 últims amb un grand finale de 120 minuts simplement perfecte. Luther entra per la porta gran al rànking de sèries imprescindibles.

FIREFLY | Joss Whedon

La fama de Joss Whedon no em suposava, a priori, una bona carta de presentació degut a l'animadversió que sento envers la seva creació més popular fins ara: Buffy the vampire slayer. Error. Firefly és una magnífica sèrie de ciència ficció que barreja amb gran encert el western i la tecnologia futura, amb l'entreteniment com a màxim objectiu. No es tracta doncs d'un producte amb pretensions filosofals, ni amb una ambició desmesurada que s'acaba escapant de les mans (Battlestar Galactica... oh! quina gran decepció encara no superada). Firefly és una sèrie d'acció amb un pressupost que no està a l'alçada de les grans produccions, però que sap resoldre la situació de manera satisfactòria i, sobretot, divertida. L'èxit qualitatiu de la creació de Whedon són les trames, els diàlegs i, per damunt de tot, el gran carisma que desperten tots i cada un dels personatges que naveguen a bord de la Serenity. Un proposta impecable que, per desgràcia i seguint en la línia de l'anterior post, va acabar la seva primera temporada amb una abrupta cancel·lació, deixant a milers de fans sense un final digne i conclusiu. Joss Whedon, el pare de la criatura, va decidir llavors que Firefly mereixia un desenllaç a l'alçada i va regalar als espectadors, 3 anys després, Serenity, la pel·lícula que tanca totes les trames i que va esdevenir una de les més fresques aportacions a la ciència ficció cinematogràfica dels últims anys... i també la clau per descobrir Firefly.