El que comença amb uns interessants i prometedors primers 30 minuts, esdevé a partir d'aquí en un cúmul d'incoherències de guió absurdes i en una utilització constant i reiterativa del concepte de Deus Ex Machina, que resta minut rere minut qualsevol indici de credibilitat o interès en una història que s'allarga fins a unes inncessàries 2 hores, a la meitat de les quals, per acabar de matar la més mínima tensió, ja sabem qui és el dolent: una super computadora capaç de controlar tot un país, en aquest cas els EUA, i d'obligar els dos protagonistes a cometre un atac terrorista. La il·lògica del film fa aparició en el moment en què (atenció) la computadora mata un home enmig del desert fent despenjar els cables elèctrics d'una de les torres de comunicació causant-li una electrocució. A partir d'aquí comença un tour de force on la següent escena és encara més inverosímil que l'anterior, fins arribar a un final que, directament, fa molta pudor. Ni la presència de la pneumàtica Rosario Dawson, vestida d'homenot tota la puta pel·lícula, és capaç de crear el més mínim interès en una bazòfia de les que fan història; una més en la mediocre filmografia de D.J. Caruso, que a part de la correcta Disturbia, encadena cagarades l'una darrera l'altra.
Billy Bob esperant a cobrar el xecPuntuació: 4 | 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada