Molt superior a la seva predecessora Flags of our fathers, la nova visió de Clint Eastwood sobre la Segona Guerra Mundial esdevé un esforç encomiable per mostrar les dues cares d'una mateixa moneda, però no converteix a Letters from Iwo Jima en una obra mestra, ni molt menys. Deixant de banda que el propòsit d'explicar la batalla d'Iwo Jima des del punt de vista d'ambdós bàndols resulta com a mínim interessant, l'aventura japonesa d'Eastwood no passa de ser un film bèl·lic més, molt correcte sí, però un més. Allò que enriqueix de debò la pel·lícula és el gran cast, format gairebé en la seva totalitat per actors japonesos, molt allunyat qualitativament dels tres pals d'escombra protagonistes de Flags of our fathers, i sobretot el fet de poder presenciar, d'una forma no tan maniqueïsta, la cultura japonesa i com aquesta reacciona davant d'un fet tan esfereïdor com és la guerra.
El millor: La pel·lícula com a concepte.El pitjor: El pròleg i l'epíleg.
Crec que si fa no fa vaig tindre les matexies impressions al veure la pel·lícula. Un cop acabada de veure em vaig dir que havia de mirar Banderas de nuestros padres, però ho he anat deixant i ara me fot una mandra molt màxima
ResponElimina