Resulta encomiable l'esforç dels dos germans Pastor de dur a terme una pel·lícula madura, intel·ligent, allunyada de les estridències de manual i també per part de la productora a l'hora de confiar en els dos nouvinguts a Hollywood. I és que des del primer cop d'ull al poster oficial, on els protagonistes apareixen amb la cara tapada per les màscares mèdiques, ens adonem que Carriers no té la intenció de ser la típica pel·lícula amb quatre ensurts calculats i amb els actorets de moda. Ans el contrari, el film dels Pastor s'inclina cap al to de produccions com Dawn of the dead de Zack Snyder o similars. Però aquí acaben les similituds, perquè Carriers no és una pel·lícula de zombies, ni tampoc de terror, és un film de personatges enfrontats a una situació límit. Però a la narració li manca intensitat i, sobretot, més originalitat en algunes escenes mil vegades vistes i, francament, previsibles. Carriers no és un film dolent, ni molt menys, però arriscar una mica més en el desenvolupament de la narració l'hauria convertit en quelcom infinitament més interessant i no tan rutinari. Tot i així s'agraeix l'esforç i s'entreveu una carrera molt més que prometedora per part dels germans Pastor i, perquè no dir-ho, de Chris Pine a.k.a. James T. Kirk. I des de Mundothorpe s'aclama el fitxatge d'Emily VanCamp, una actriu que aixeca "passions" des de la seva participació a Everwood, una sèrie inofensiva a recuperar algun diumenge de ressaca i avorriment.
per fi tinc un bloc.
ResponElimina