La primera temporada es podia considerar bizarra degut a l'estrany to de la sèrie, entre humor bèstia, frikisme i algun apunt cap al drama que deixava l'espectador fora de lloc. Eastbound & Down es mantenia a un gran nivell gràcies a una comicitat sortida de mare i políticament incorrecta, que retratava el sexe i les drogues amb total despreocupació. La segona temporada no segueix el mateix camí. Molt més irregular que l'anterior, sembla haver perdut el rumb de la història, i mostra una falta d'humor i mala llet preocupant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada