Els primers 10 minuts de metratge són prou estimulants com perquè la posterior caiguda cap a la mediocritat i rutina argumental es faci encara més decepcionant. Un cop exposada la premisa, de manera patillera amb un flashback cutre i innecessari, Salt esdevé la típica història de sempre, previsible, avorrida i repetitiva que m'ha conduït a avançar-me cap al final, estalviant-me tota la parrafada, només per comprobar que, efectivament, el personatge de Liev Schreiber és el dolent. Cosa que es veu des del minut 10:01.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada