The Fountain és una pel·lícula ben narrada per Aronofsky, que acaba amb un final tan anat de l'olla que converteix tot allò explicat anteriorment en un gran res, que ni s'entén ni es disfruta. Almenys, el director de Requiem for a dream té la decència de no allargar innecessàriament el metratge ni avorrir al personal. I sempre és un plaer veure en pantalla Rachel Weisz.
Yo la disfruté mucho, aunque reconozco que en general es una ida de olla de tres pares de cojones.
ResponEliminaA mi és una pel·lícula que em va atrapar i fins i tot em va colpir en alguns moments. Encara que tingui un final tan anat trobo que és d'aplaudir que Aronofsky fes una cosa tan personal i arriscada. Una gran primer trio de pel·lícules: Pi, Requiem i Fountain. A veure què tal Black Swan, espero que millor que The Wrestler, que em va decepcionar.
ResponElimina