DEXTER | QUARTA TEMPORADA

La primera temporada de Dexter va aparèixer silenciosament i, amb nocturnidad y alebosía, va clavar una punyalada al cor de l'espectador i ens va regalar una sèrie rodona, perfecta. Semblava impossible superar el nivell de la carta de presentació d'aquest assassí en sèrie d'assassins en sèrie, però amb la segona temporada no només es va superar la primera, amb un final apoteòsic, sinó que també va pujar la temperatura gràcies al personatge de Lila, sexual i psicòtica a parts iguals.

Lila, una mala opció per estrany que pugui semblar

Després de la bona trajectòria de les dues primeres sessions, la premisa de la tercera feia pensar que la sèrie continuava per bon camí, però malhauradament no va ser així. La trama de la següent temporada es va estancar, capítol rere capítol, amb una història repetitiva que semblava no anar enlloc degut a la seva manca de dinamisme i a la falta de personatges realment interessants, per acabar amb un final anticlimàtic i poc satisfactori. No és una temporada dolenta, pero està a anys llum de les dues primeres.

La germaneta xicotot, la dona-mestressa-de-casa-sexy i l'amant sonada

Per sort, la promo de la quarta sembla indicar que l'arribada al món del fill de Dexter, aquest setembre, depara, com a mínim, moments còmics a l'alçada de les millors expectatives i relega la tercera temporada a una etapa de transició necessària, cap a un nou arc argumental que s'intueix excepcional, amb moments dignes del millor Dexter.