Reflexió sobre LA VIDA de J.C.

La vida és una pel·lícula realitzada per un director desconegut que en ocasions firma amb el pseudònim de J.C. entre d'altres. La trama, un cúmul d'escenes avorrides i sense sentit unides per un fil argumental que fa aigües per tot arreu, tracta de dur l'espectador, mitjançant una durada excessivament llarga i plena de girs de guió absolutament innecessaris, cap a un final tràgic amb no se sap ben bé quina finalitat. El tractament de la història barreja gèneres com el de la comèdia romàntica amb el drama i la tragèdia, donant prioritat de forma descompensada a aquests dos últims, sense deixar de banda la comèdia més negra i irònica, servida puntual i sutilment per tal de complicar l'existència de l'espectador, que assisteix en primera persona a una inacabable i inexplicable sèrie de peripècies que posen a prova la pròpia paciència, per repetitives, poc originals i carents del més mínim interès.
La part actoral compleix de manera correcta amb els tristos papers que els han estat assignats. Però així com la part masculina, protagonista inclòs, està tractada amb pocs matissos i una motivació única i clara dels personatges, la part femenina del repartiment mostra una reacció als esdeveniments complexa i, gairebé sempre, difícil de comprendre. Cal remarcar la fallida evolució del personatge principal femení, narrada de forma poc coherent i certament brusca, que provoca que l'espectador no acabi d'assimilar del tot bé la seva transformació de noia simpàtica i agradable a filla de puta freda i sense sentiments, capaç de les més grans atrocitats envers el protagonista sense ni tan sols despentinar-se, fent que la narrativa de George Lucas i el traspàs d'Anakyn Skywalker al costat fosc semblin una obra mestra de la cinematografia.
Una experiència més agra que dolça, que no mereix ni seqüel·les ni remakes, i amb l'interès i atractiu d'un cagarro punxat en un pal.

El millor: La banda sonora i que tard o d'hora la pel·lícula s'acaba.
El pitjor: Tota la resta.