Potser és una mica aviat per fer un anàlisi de Flashforward, tenint en compte que fins ara només s'ha emès el tercer capítol (als Estats Units), però tinc la impressió que aquesta sèrie està més a prop de ser un gran bluf que no pas de convertir-se en la successora de Lost. I és que des del primer episodi (que comença exactament com la sèrie de J.J. Abrams) em ronda la sensació que s'ha volgut crear un producte similar per atraure al mateix tipus de públic que està esperant el retorn d'aquella, i que haurà de suplir d'alguna manera la carència de Lost quan la pròxima temporada arribi al seu final. El pressupost de Flashforward és generós, la factura tècnica impecable (David S. Goyer darrera les càmeres), però ni els personatges ni els actors són de lluny tan interessants com a l'esmentada sèrie. La trama parteix d'una bona idea, però de moment aquí es queda, donant massa tombs a situacions que no plantegen el suficient interès (sobretot per culpa dels personatges) i restant intriga a la investigació policial, a més de recórrer massa reïteradament als flashos explicatius que no fan res més que remarcar l'evidència. Afegint més suc al caldo, l'episodi 3 és directament un gran no res, una presa de pèl i de temps a l'espectador, per finalment arribar a un desenllaç ganxo que, curiosament, ni enganxa ni genera cap mena d'espectativa per veure el pròxim. De moment seguirà present a Mundothorpe, mereix una oportunitat. Però no n'hi ha prou en creure que estàs fent una bona sèrie per fer una bona sèrie.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
FLASHFORWARD | David S. Goyer
Potser és una mica aviat per fer un anàlisi de Flashforward, tenint en compte que fins ara només s'ha emès el tercer capítol (als Estats Units), però tinc la impressió que aquesta sèrie està més a prop de ser un gran bluf que no pas de convertir-se en la successora de Lost. I és que des del primer episodi (que comença exactament com la sèrie de J.J. Abrams) em ronda la sensació que s'ha volgut crear un producte similar per atraure al mateix tipus de públic que està esperant el retorn d'aquella, i que haurà de suplir d'alguna manera la carència de Lost quan la pròxima temporada arribi al seu final. El pressupost de Flashforward és generós, la factura tècnica impecable (David S. Goyer darrera les càmeres), però ni els personatges ni els actors són de lluny tan interessants com a l'esmentada sèrie. La trama parteix d'una bona idea, però de moment aquí es queda, donant massa tombs a situacions que no plantegen el suficient interès (sobretot per culpa dels personatges) i restant intriga a la investigació policial, a més de recórrer massa reïteradament als flashos explicatius que no fan res més que remarcar l'evidència. Afegint més suc al caldo, l'episodi 3 és directament un gran no res, una presa de pèl i de temps a l'espectador, per finalment arribar a un desenllaç ganxo que, curiosament, ni enganxa ni genera cap mena d'espectativa per veure el pròxim. De moment seguirà present a Mundothorpe, mereix una oportunitat. Però no n'hi ha prou en creure que estàs fent una bona sèrie per fer una bona sèrie.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Més que la successora de LOST a mi em sembla la successora de Prison Break, sobretot pels desenvolupament patilleros (aconseguir arribar a conclusions difícils de manera massa ràpida) i pels diàlegs estandard. Tot i així, aconsegueix enganxar perquè des del minut 10 que tens ganes de saber què ha passat. Però bueno, no li arriba a LOST ni a l'alçada dels xiclets enganxats a la sola d'una sabata enterrada al fons del mar.
ResponEliminaTrobo que està feta molt perquè tothom l'entengui (d'aquí que es recordi fins a la desesperació els flashforwards de cadascú)
Però bueno, com tu dius, a l'illa també la seguirem