LAND OF THE LOST | Brad Silberling

A Mundothorpe Will Ferrell està considerat el rei indiscutible de la comèdia nordamericana i, per extensió, de la comèdia mundial. Un actor capaç de convertir en còmic el més insípid dels diàlegs i d'elevar a genialitat qualsevol intervenció. És per això que la qualificació d'una pel·lícula com Land of the Lost mai serà objectiva aquí. Un cop feta l'aclaració dir que, efectivament, el film de Brad Silberling és una bajanada monumental, un film irregular que no sap a quin gènere pertany. Però com he dit, cada aparció de Ferrell en pantalla supleix momentàniment qualsevol carència que pugui tenir la pel·lícula, més encara si es té en compte que l'acompanya al repartiment Danny McBride, un altre geni de la comèdia, amiguet de Ferrell i protagonista de la gran sèrie de la HBO, Eastbound & Down (de la que espero impacient la segona temporada).
Dic que Land of the Lost no pertany a cap gènere en concret perquè bàsicament es tracta d'una història ridícula, destinada en principi a nens molt petits, però que, soprenentment conté una gran quantitat de gags relacionats amb polles, sexe anal entre dos homes rèptils, drogues, etc. Cosa que no em sembla gens malament i és habitual en una pel·lícula de Will Ferrell. Però no en una per nens. Si la intenció era fer una comèdia d'aventures destinada al públic habitual del còmic nordamericà, era indispensable comptar amb un guió que no fos d'encefal·lograma pla ni tan rematadament simple. Per això Land of the Lost no és adient ni per la mainada ni per a qualsevol altre públic que no sigui fans de Will Ferrell, i tot i així està a anys llum de les seves altres comèdies.
És una llàstima que Brad Silberling s'hagi ofert a dirigir aquesta pel·lícula que cau en terra de ningú per la seva inconcreció. Silberling és el responsable de Casper (una pel·lícula no tan mediocre com pot semblar), Moonlight Mile (molt més que correcte drama amb Dustin Hoffman i Susan Sarandon) i, sobretot, de Lemony Snicket's a series of unfortunate events (un pel·lícula de fantasia i aventures molt superior a la nefasta saga de Harry Potter, però que no va gaudir del mateix èxit, demostrant un cop més que el públic en general, la massa, és estúpid); per tant no és estrany que Land of the Lost compti amb un disseny de producció infinitament més atractiu que qualsevol de les comedietes habituals i que esdevingui un film mínimament disfrutable visualment, fet que incrementa encara més la sensació d'haver pogut fer quelcom més del que el film ofereix. Però en fi, Hollywood és Hollywood i això mai canviarà. Will Ferrell tampoc, afortunadament.

El millor: Will Ferrell i el disseny de producció.
El pitjor: La caracterització dels personatges no humans.