24 | TERCERA TEMPORADA

L’engranatge d’aquesta sèrie és tan perfecte que no en recordo ni un sol episodi, no ja dolent, sinó mitjanament avorrit o mediocre. La intensitat de la tercera temporada no arriba a les cotes de la segona (que posava l’espectador en situacions bastant incòmodes, amb moments autènticament desesperants com l’infiltrament a la mesquita, entre d’altres), però ens regala a un Jack Bauer més amargat, venjatiu, addicte a l’heroïna i disposat a fer allò que sigui necessari per tal de caçar l’enemic i evitar la catàstrofe; això és: arriscar la pròpia vida en innumerables ocasions, torturar, assassinar a gent innocent, assassinar a gent no tan innocent… i diverses altres accions que impliquen saltar-se la llei. Sempre, això sí, amb l’objectiu d’impedir la mort de mil·lions de persones. 24 és per mèrits propis la millor sèrie d’acció de la història de la TV, però és precisament un personatge com el de Jack Bauer qui li dóna aquell plus que la converteix en un producte imprescindible per a tot aquell afeccionat a les sèries.
La trama de la tercera temporada és globalment més sòlida que la de l’anterior, que es desviava en excés amb històries secundàries massa artificials com la de la filla de Bauer (tot i que acaba de forma magistral i queda disculpada per la presència d’Elisha Cuthbert), però també esdevé rutinària en els dos últims episodis, tot i així amb grans moments. Aquí allò que realment interessa és veure com Jack Bauer se’n surt, una vegada i una altra, de situacions cada cop més extremes i rocambolesques. Jack és Déu, mai morirà. I a partir d’aquí, un cop acceptat aquest fet, només queda disfrutar dels bons mals moments de 24, que n’hi ha i molts. De fet, recent devorada la tercera temporada, ja he començat la quarta. Aquesta vegada adquirida legalment, com Jack/Déu mana.

Puntuació: 9 | 10