Degut a que el meu temps lliure durant el cap de setmana s'ha multiplicat considerablment, ja que a certes persones se'ls en refot que ho hagis donat tot per elles i t'abandonen com un cony de gos moribund a una banda de la carretera, i sobretot, gràcies a la lamentable... què dic lamentable... indignant programació televisiva, aquest cap de setmana he aparcat momentàniament el cicle Michael Mann degut a problemes tècnics, i m'he capbussat en l'imprescindible món cinematogràfic de Tony Scott amb dues peces clau en l'obra d'aquest director britànic: The Last Boy Scout i True Romance. Mentrestant, el seu germà Ridley porta més de 20 anys bebent de l'èxit de Blade Runner i d'Alien i que, tot i que recentment ha contribuït amb films més que apreciables com són Gladiator o Black Hawk Down, normalment regala a l'audiència merdes del calibre de Kingdom of Heaven o Hannibal, o tonteries excessivament sobrevalorades com American Gangster, amb les pretencions d'estar realitzant sempre la puta gran pel·lícula de la puta dècada. El cinema de Tony Scott no passarà a la història del cel·luloide, d'acord, però tampoc ho pretén i, a canvi, la seva filmografia es presenta globalment més regular i coherent, amb una obra mestra del cinema de vengances com Man on fire. Com a productors, és essencial mencionar la presència dels germans Scott en l'extraordinari film The assassination of Jesse James by the coward Robert Ford, i estic segur que la seva participació que va ser idea d'en Tony... Un cop feta la meva rajada sobre en Ridley Scott, antany un dels meus directors preferits, proseguim amb el cas que ens ocupa.

¿Me das fuego? Y si me tocas te mato. Bravo!
Pregúntame cómo es de gorda.
Puntuació: 8 | 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada