THE DRIVER de Walter Hill

The driver és una d’aquelles pel·lícules tan característiques de la fascinant cinematografia de la dècada dels 70’s. Una història simple però ben explicada, en 86 minuts. No se'n necessiten més. Dues grans escenes de conducció (una al principi i l’altra al final, espectacular) són la referència d’un film que va directe al gra, economitzant en diàlegs i obviant tota aquella escena que no aporti res a la narració principal: no hi ha història d’amor entre el protagonista i la noia, per exemple, tot i l’evident però sutil atracció sexual. Cap dels protagonistes té nom, ni sabem on van ni d’on vénen. El personatge principal, el conductor (interpretat per un Ryan O’Neal impertèrrit), és un tipus que no demostra cap mena d’emoció en tota la pel·lícula i, lluny de semblar un personatge excessivament pla, Walter Hill demostra que amb un parell de matissos sutils es pot explicar un personatge que, en aquest cas, demostra tenir la situació sota control en tot moment. El principal atractiu de la pel·lícula que, com ja he explicat, són les dues magnífiques seqüències de conducció, estan resoltes magistralment per Walter Hill a l’estil de la vella escola, sense cap mena d’acompanyament musical ni estridències, perfectament planificades, enquadrades i muntades.
Incomprensiblement, The driver no va arribar mai al nostre país a la seva època i no compta, actualment, amb una edició en DVD més enllà de les fronteres nord-americanes, i ni tan sols amb subtítols en espanyol a través de la xarxa. Per tant, l’única manera de disfrutar d’aquesta gran pel·lícula és mitjançant la versió original… subtitulada en anglès.
Per cert, no he pogut evitar adonar-me, veient la pel·lícula, que en una escena que té lloc a dalt d’un tren, el disseny i la decoració interior del vagó són exactament iguals que els actuals trens de la puta Renfe. Amb la diferència que The driver data de 1978. Em sembla que no hace falta decir nada más...

Puntuació: 8 | 10