THE 40 YEAR-OLD VIRGIN | Judd Apatow

La primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula, la veritat és que no em va agradar gens. Devia tenir un d'aquells dies de merda tan habituals en l'existència de l'ésser humà, que sempre em fan venir al cap aquella cançó de Louis Armstrong anomenada "What a wonderful world". Podria considerar un gran error el fet de rebutjar la pel·lícula de Judd Apatow durant tants anys, si això no m'hagués dut a redescobrir-la fa ben poc, i no només a fer-me passar les 2 hores més diveritdes en molts, molts anys (només comparables al moment en què finalment duus a terme aquella fantasia sexual que fa temps que et ronda pel cap... sí, sí, aquella tan "indecent", considerada il·legal en ves a saber quin cony d'estat nordamericà), sinó a ser testimoni (per segona vegada) d'una de les més grans comèdies de la història del cinema i, sobretot, d'una pel·lícula absolutament rodona.
La premisa de The 40 year-old virgin queda clara des del mateix títol. A partir d'aquí comença una successió de gags, hilarants alguns, genials la majoria, i escenes antològiques (la tàctica per lligar amb la bibliotecària sense dir res forma part ja del meu repertori) interpretades amb la tendresa i patetisme habitual que Steve Carell demostra en els seus millors personatges, és a dir, l'Andy Stitzer del film en qüestió i el Michael Scott de The office. Però no s'acaba aquí, The 40 year-old virgin es compon d'una llarga llista de secundaris perfectament perfilats i mesurats (Paul Rudd, Seth Rogen, Elizabeth Banks, etc.), que acaben d'arrodonir a la perfecció la pel·lícula. Un clàssic instantani, l'obra mestra de Judd Apatow.

El millor: El guió, Steve Carell i el "moment Laura Bottrell."
El pitjor: L'escena del nigga a la botiga, del tot prescindible.