Partint de la base que el trailer de Funny people destrossa qualsevol possibilitat de sorprendre l'espectador, explicant la pel·lícula escena per escena, no em tallaré ni un pèl en desvetllar l'aspecte de la trama que cregui convenient, ja que si a la distribuïdora no li importa una merda, a mi tampoc. La nova comèdia del director de The 40-year old virgin ofereix una nova oportunitat de veure Adam Sandler en un paper allunyat, més o menys, del tipus de personatges que interpreta, en una pel·lícula de Judd Apatow allunyada de la cinematografia d'aquest director. Sandler protagonitza la història d'un còmic que ha triomfat professionalment però que no té ningú amb qui compartir el seu èxit. Quan li diagnostiquen un tipus de leucèmia decideix fer un acte de redempció i contractar un còmic principiant (Seth Rogen, també co-guionista). I el que comença com un film que es distancia de l'humor gruixut de Judd Apatow, que fins i tot compta amb Janusz Kaminski com a director de fotografia, per explicar una història amb sentiment, de cop i volta i sense saber ben bé perquè, esdevé en la seva segona meitat (dels 140 minuts que dura) en una descafeïnada comèdia romàntica (que això sí, acaba no aconseguint la noia) on Sandler, un cop curat de la malaltia, intenta recuperar el seu amor de joventut. Explicada amb lentitud, la segona part sembla més aviat un intent del director per homenatjar la seva autèntica família en pantalla (interpretada per la seva dona i les seves dues filles), amb una trama pesada que no porta enlloc i que resulta excessiva per duració, per manca d'interès i, sobretot, perquè trenca amb allò que ens han explicat al principi i que tant prometia. El personatge de Rogen, a més, passa de ser el co-protagonista a interpretar un titella amanerat, un personatge estúpid que actua únicament com a comparsa de Sandler per, finalment, tornar a un final, d'acord amb la història original, que hagués pogut semblar molt més digne si Apatow ens hagués estalviat almenys mitja hora de l'espisodi familiar. Tot i així no considero Funny people un film fallit (sí una mica irregular), perquè Sandler en aquest tipus de papers és molt més que acceptable, perquè la primera meitat és massa bona per donar-li l'esquena (sense ser tampoc una meravella), perquè té molt bons moments (divertits i dramàtics) i, sobretot i des d'un punt de vista totalment subjectiu, perquè el to de la pel·lícula i com Apatow construeix els personatges em transmet tan bon rotllo que estic disposat a perdonar-li la part final. Una part final que si bé no està a l'alçada de la resta del film, tampoc resulta excessivament abominable. Al cap i a la fi, Apatow és el responsable de The 40-year old virgin. Respect.
El millor: La primera meitat i Adam Sandler.El pitjor: La segona meitat i Seth Rogen.
Fa uns dies que la vaig veure, i un dia d'aquests toca post de pel·lícules i la comentaré, però puc dir que subscric pràcticament tot el que dius. La part final desemereix totalment la primera part.
ResponElimina