Les noves temporades de sèries ja consolidades per fi van fent acte de presència durant aquest mes de setemebre, convertint el que havia estat un estiu més aviat sec en un allau de productes de televisius que provoquen un autèntic esforç mental, per part de l'espectador, a l'hora d'organitzar-se. Més encara si hom ha comès l'error d'obviar la segona temporada de True Blood (que de moment, deixant de banda l'irregular primer episodi, presenta una segona entrega igual o més estimulant que la primera, amb menys carn això sí), havent de recuperar-la un cop acabat l'estiu.
La primera en tornar va ser Entourage, que manté el mateix nivell en aquesta sisena temporadaque en les anteriors. L'únic petit problema és que es tracta d'una sèrie massa lleugera com per seguir-la setmana rere setmana (sobretot tenint en compte que els episodis duren menys de 25 minuts). És un d'aquells productes divertits i entretinguts que s'han de reservar i, un cop acumulats uns quants capítols (si no temporades), fer una intensa sessió. És molt més gratificant.
The Big Bang Theory va començar la tercera temporada aquest dilluns. Tot i que els moments còmics continuen en forma, el meu únic alicient és i serà Kaley Cuoco. És més, si fos per mi la sèrie es portaria el nom de Kaley Cuoco i els altres quatre.
It's always sunny in Philadelphia és una de les sèries més cafres que he vist a la vida. Les dues primeres temporades són boníssimes però quan apareix Danny DeVito, a la tercera, arriba a cotes magistrals. Dir que és una sèrie d'humor negre és quedar-se curt. Una espècie de South Park, però amb persones reals. I espero que en la seva cinquena temporada, que acaba de començar, continuï igual de genial.
Què dir de The Office? La millor sèrie d'humor de la història que, en la seva sisena temporada, recupera el to més humorístic al que havia renunciat, en part, a la temporada anterior. Si hi ha algú que encara no ha vist The Office, no mereix l'aire que respira. Punt.
Aquest diumenge comença la quarta temporada d'una de les 5 millors sèries de la televisió actual, Dexter. La promo promet bastant, però ja veurem com es desenvolupa el protagonista amb la recent paternitat i si torna a agafar el ritme de les dues primeres. A priori la premisa és prou atractiva.
Flash Forward comença aquesta mateixa nit l'emissió de la seva primera temporada. Al principi de conèixer la seva existència no em va cridar massa l'atenció, però saber que darrera hi ha David S. Goyer (guionista de Batman Begins i The Dark Knight, no cal dir res més) em genera força més espectatives. Veurem en què queda, perquè vendre-la com la successora de Lost em sembla, com a mínim, agoserat. Lost només n'hi ha una i és impossible ni tan sols intentar arribar al seu nivell. Però li dono una oportunitat. Per cert, fixeu-vos en les dues cares que apareixen al centre de la meitat inferior de la imatge...
I mentrestant, per si no fossin poques les sèries a seguir, continuo reparant l'error d'haver aparcat True Blood i amb la mastodòntica empresa de veure totes i cada una de les 8 temporades de la necessària 24. I tot això mantenint una vida laboral i social més que acceptable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada