Llargament esperada, la nova pel·lícula de Quentin Tarantino no decepciona en absolut tot i semblar potser el film menys Tarantino de la seva cinematografia, ja sigui perquè es tracta de la seva primera història no ubicada en el present o bé perquè Tarantino evoluciona en el seu estil narratiu. Els seus 153 minuts de duració es disfruten fàcilment gràcies a les seqüències plantejades, resoltes amb els habituals hàbils diàlegs. Si bé en algun moment s'acusa un cert allargament en alguna de les escenes, la gràcia i el saber fer de Tarantino compensen de sobres aquest petit, minúscul entrebanc per oferir-nos una de les més estimulants cintes sobre la Ocupació Nazi amb un final apoteòsic.Brad Pitt (fent de Brad Pitt) en un paper més secundari del que es podia preveure, dóna pas als autèntics protagonistes del film: Christoph Waltz com a Hans Landa, el caçajueus i Mélanie Laurent com a Shosanna Dreyfus. Els bastards sense glòria són una mera excusa per explicar una història de venjança que culminarà de forma explosiva i també per oferir una de les escenes més memorables, pel seu desenllaç, en la carrera de Tarantino: l'escena de la taverna, amb la participació gairebé única i exclusivament dels integrants secundaris del cast.
Sense la intenció de desvetllar cap aspecte de la trama, Inglourious basterds ofereix, principalment, una anti rigurositat històrica que s'agraeix, molta diversió i ser el film on Tarantino tracta pitjor a les dones que hi participen... Potser sí que tot el que caga en Quentin em sembla or, però és que tot el que caga ho caga tan bé, que és inevitable.
El millor: La taverna, el final i la presentació d'Hugo Stiglitz.El pitjor: Li falta ben poc per ser una obra mestra.
Estic bastant d'acord amb la major part del teu comentari, de fet a mi em va agradar perquè sembla ser que amb aquesta pel·lícula s'ha desmarcat una mica del que acostumava a fer, que era intentar millorar productes originals (no sempre amb el mateix èxit), i perquè el carisma del personatge que interpreta Christoph Waltz és memorable. Potser pixo fòra de test i amb el pas del temps ho vec diferent...
ResponEliminaDe moment en baso en que vaig veure Aquel maldito tren blindado i no he trobat punts en comú que em semblin suficientment significatius. Per exemple, després de veure Thriller en grym film o Lady Snowblood i ficar-ho en comparació amb Kill Bill, em vaig sentir una mica enganyat, al igual que després de comprovar que els 20 minuts finals de City on Fire són el plantejament inicial de Reservoir Dogs.
D'acord que Ingloriuos Basterds pot recordar lleugerament a pel·lícules bel·líques com Doce del patíbulo, o que té un aire a spaghetti western consentit (amen de la banda sonora d'Ennio Morricone), i també es cert que no és la primera vegada que es juga amb la figura de Hitler d'una manera còmica (des del clàssic el Gran Dictador, passant per la divertíssima The Producers de Mel Brooks fins arribar a la fidedigna mostra de sèrie Z que és Hard Rock Zombies), però en el cas d'Inglorious Basterds tot sembla que giri al voltant d'un altre eix diferent.
Saluts!
Buddhist Khan
Osti, hem vist la mateixa pel.licula? Jo no em vaig dormir gràcies a la paperina gran de crispetes, però més d´un roncava pels descosits. Pel que fa a la cara de la gent amb qui vaig compartir sala...AVORRIMENT, AVORRIMENT i AVORRIMENT.
ResponEliminaEl millor de la peli? la cigarreta que em vaig fumar tot sortint del cine, i no sóc fumador.
Dius que "li falta ben poc per ser una obra mestra..." osti, ja parles com els crítics de cine que elogien directors com Lars Von Trier per qué fa patir els actors o fa servir llum natural per rodar...xorrades!
Si vaig a veure Tarantino vull veure els seus tics, igual que si vaig a veure Woody Allen el vull reconeixer...ho sento, em dec fer gran i no m´agraden els canvis.
Domador.
Els tics de Tarantino eren/són com els d'un touretià imitant a la gent.
ResponEliminaPersonalment, preferiria que enfoqués el seu cinema sense tants tics i amb més astucia.
A mi m'ha semblat bo el comentari, a fi de comptes part de la crítica "professional" s'ha carregat aquesta pel·lícula injustificadament.
Buddhist Khan
Sí, està clar que tot està ja inventat, però a en Tarantino no li ha anat malament fins ara no?
ResponEliminaPel que fa a les crítiques, no n´he llegit cap, no sé com l´han tractat, però tinc una cosa clara, és una peli de Tarantino que no crec que convenci als fidels d´en Tarantino.
D´altra banda crec que Mundothorpe ha vist/sentit més "...habituals hàbils diàlegs..." dels que realment hi ha.
També discrepo en una altra cosa...la Tricia Helfer, tal com vaig posar en l´anterior ranking (1-5), hauria d´anar primera! (sols miro B. Galactica per ella)
Domador.