LUTHER | Season 1

Producció britànica de 6 episodis, Luther comença la seva primera temporada amb capítols autoconclusius, perfectament guionitzats i visualment impecables, sense deixar de banda la genial trama de fons, per acabar en els seus 2 últims amb un grand finale de 120 minuts simplement perfecte. Luther entra per la porta gran al rànking de sèries imprescindibles.

FIREFLY | Joss Whedon

La fama de Joss Whedon no em suposava, a priori, una bona carta de presentació degut a l'animadversió que sento envers la seva creació més popular fins ara: Buffy the vampire slayer. Error. Firefly és una magnífica sèrie de ciència ficció que barreja amb gran encert el western i la tecnologia futura, amb l'entreteniment com a màxim objectiu. No es tracta doncs d'un producte amb pretensions filosofals, ni amb una ambició desmesurada que s'acaba escapant de les mans (Battlestar Galactica... oh! quina gran decepció encara no superada). Firefly és una sèrie d'acció amb un pressupost que no està a l'alçada de les grans produccions, però que sap resoldre la situació de manera satisfactòria i, sobretot, divertida. L'èxit qualitatiu de la creació de Whedon són les trames, els diàlegs i, per damunt de tot, el gran carisma que desperten tots i cada un dels personatges que naveguen a bord de la Serenity. Un proposta impecable que, per desgràcia i seguint en la línia de l'anterior post, va acabar la seva primera temporada amb una abrupta cancel·lació, deixant a milers de fans sense un final digne i conclusiu. Joss Whedon, el pare de la criatura, va decidir llavors que Firefly mereixia un desenllaç a l'alçada i va regalar als espectadors, 3 anys després, Serenity, la pel·lícula que tanca totes les trames i que va esdevenir una de les més fresques aportacions a la ciència ficció cinematogràfica dels últims anys... i també la clau per descobrir Firefly.

THE BRIDGE | S01E01

Excel·lent. The Bridge és l'autèntica deudora, per qualitat i temàtica, de The Shield, l'enorme sèrie policíaca que va passar gairebé desapercebuda per a la resta de mortals durant set temporades, algunes de les quals, brillants. The Bridge, en el seu primer episodi de 90 minuts, centra el seu focus d'atenció en la part més burocràtica del dia a dia de la policia, sense deixar de banda les persecucions, els tirotejos i la corrupció policial, per oferir una carta de presentació gairebé memorable que, si bé no arriba a l'alçada de productes tan ben confeccionats com The Sopranos o The Wire, sí que no té res a envejar a la sèrie protagonitzada per Vic Mackey. Malhauradament, The Bridge no ha comptat amb el suport de l'audiència i ha estat cancel·lada en la seva primera temporada. Fet que no impedirà que a Mundothorpe es completi el visionat de tots i cadascun dels prometedors episodis d'aquesta magnífica sèrie que, si hagués format part de la programació de la HBO, de ben segur no hagués caigut en l'injust pou de l'oblit televisiu.

PREVIOUSLY ON...

El període de letàrgia de Mundothorpe ha estat llarg, ple de sexe, sexe brut i indecent, drogues i alcohol... és a dir, unes vacances normals per a tot aquell Hank Moody digne d'anomenar-se així. A Mundothorpe creiem oportú fer menció de dues pel·lícules que, pels motius anteriorment esmentats, havien passat desapercebudes en aquest blog, fins ara.

Iron Man 2 | Jon Favreau

Ni la presència de Scarlett Johansson, més aviat testimonial, no pot salvar una història que fa aigües gairebé per tot arreu. Avorrida, rutinària i, per moments, ridícula, la sequel·la de Marvel no aconsegueix arribar ni a la sola de la sabata de la primera, i molt divertida, primera part. És un film tan innecessari i intrescendent que, de fet, ja ni me'n recordo. Una decepció que va suposar un dels meus dos únics intents en el que va d'any de pagar per veure una pel·lícula al cinema.

Shutter Island | Martin Scorsese

La proposta més estimulant visual i conceptualment de Martin Scorsese des de Casino. Shutter Island és una delícia per la vista que, malhauradament, esdevé sorprenentment previsible a partir de la primera hora de metratge per acabar amb un final anti-climàtic i carent de qualsevol tipus d'impacte narratiu. Tot i així, Shutter Island es manté més a prop de The departed (sense ser aquesta tampoc excel·lent), que no pas dels totxos que van suposar Gangs of New York o The aviator, i esdevé una autèntica master class de com utilitzar una càmera i una sala de muntatge. Mentrestant, seguim esperant el pròxim projecte de Scorsese per a la HBO: Boardwalk Empire.

PERSONS UNKNOWN S01E01 S01E02 | Christopher McQuarrie

De la mà de Christopher McQuarrie, guionista de la incommensurable The usual suspects, arriba Persons unknown, un drama d'intriga on un grup de persones desperten en un poble abandonat sense saber ni com hi han arribat ni perquè. La sèrie, amb una factura impecable, es recolza en el desconeixement continu per part dels personatges de la seva situació, però algunes incongruències de guió (poques, gairebé mínimes) i un aspecte que, personalment, crec que mengua la sensació d'intriga d'una forma important (l'arc argumental al món exterior, innecessari, a priori, per mantenir aquella sensació de misteri, de raresa que tan bé The prisoner sabia transmetre) fan que, de moment, Persons unknown no esdevingui un producte memorable, tot i que manté les expectatives molt altes. Només cal esperar que no es converteixi en una altra Flashforward. Per ara continua a Mundothorpe.

CLASH OF THE TITANS | Louis Leterrier

El cinema ha mort. Si d'una font d'històries tan extensa i atractiva com la de la mitologia grega i partint de la base del film homònim original, Hollywood només és capaç de parir semejant merda com és aquest pseudo-film pseudo-dirigit pel pseudo-director francès (éssent generós en la utilització de tots els pseudos), és que la situació és ja extrema. Tret de comptades excepcions, em dono de baixa del cinema indefinidament. No tinc ganes de perdre el temps inútilment.