Jennifer's body neix gràcies a l'incomprensible èxit de Juno, la pel·lícula més sobrevalorada de 2008, escrita també per Diablo Cody. Jennifer's body, lluny de demostrar el suposat gran talent com a guionista de Cody, sí que suposa un producte per passar l'estona simpàtic, despreocupat i sense pretensions que el converteixen en un film entretingut i correcte. Si els apunts còmics no són suficients (cada aparició del professor amb una mà de garfi interpretat per J.K. Simmons, el vestit hortera de la protagonista al ball de l'institut, etc.), la pel·lícula basa el seu principal atractiu en la plastificada Megan Fox, regalant a l'espectador una escena lèsbica amb Amanda Seyfried que fa saltar espurnes. Però tot i els seus encerts, Jennifer's body és una pel·lícula voluntàriament tonta que s'oblida tan ràpid com es veu.
Amanda Seyfried, l'autèntica bellesa del film.
El millor: No es prèn seriosament a ella mateixa.El pitjor: Ja que el propòsit és acalentar al personal, es troba a faltar més carn.
Juno estava bé, però no n´hi havia per tant, és cert.
ResponEliminaTinc ganes que posis alguna cosa de l´última dels Cohen. Jo la vaig trobar avorridissima, quasi m´adormo (i mira que els Renoir són incòmodes). Ara tinc un dilema, ja no sé si m´agraden o no els germans aquests.
Domador.
No podria estar més d'acord amb la sobrevaloració de Juno. La vaig trobar molt fluixa, passa que ara sembla que hi hagi la necessitat imperiosa d'elevar a l'olimp dels Déus pel·lícules com Juno, que són considerades "pel·lícula indie de l'any". Estic començant a odiar i molt aquesta etiqueta. Per mi de indie en tenen poc.
ResponEliminaSobre la de Jennifer's Body no l'he vist ni crec que li doni una oportunitat, no m'atreu
au, salut!