dijous, 30 de juliol del 2009

HUNG


Fins que no torni Dexter haurem de passar l'estiu com poguem. El fiasco de la segona temporada de True Blood, que no he continuat veient, va fer que em busqués altres opcions per paliar l'ànsia de sèries. Algunes com The Unusuals s'han perdut pel camí, un producte correcte i res més; d'altres com la segona temporada de Six feet under, romanen temporalment aparcades; una sèrie de la HBO de qualitat però que a mi no m'acaba d'enganxar del tot. Eastbound & down em va proporcionar minuts i minuts de rialles, però malhaurdament només comptava amb sis espisodis que vaig devorar en una tarda.
Psychoville i Entourage, que acaba de començar la sisena temporada, continuen fent-me passar molts bons moments, però la seva escassa durada provoca una sensació de quedar-se a mitges si es va seguint la sèrie setmana rere setmana. Són productes d'aquells que s'han de consumir compulsivament.
Amb Hung passa exactament el mateix. Però així com les dues sèries abans esmentades tenen un format de 25 minuts perfectament calculat, a Hung li costa agafar el ritme un cop comença l'episodi i, quan per fi remunta el vol, arribem al minut 27 i ens quedem amb ganes de més. La nova proposta de la HBO, un dels responsables de la qual és Alexander Payne, seria més rodona si durés 40 minuts, cosa que li permetria tenir una trama més desenvolupada i deixar de ser un producte tan lleuger. D'ingredients en té: un professor d'institut divorciat i arruïnat, que viu en una tenda de campanya al jardí de casa seva, recentment incendiada, decideix fer ús de la seva "gran eina" i treure's un sobressou fent de gigoló, amb l'ajuda d'una nova amiga amb problemes emocionals. Amb una premisa com aquesta no es pot fallar... aparentment.

El millor: Els dos protagonistes i el to de la sèrie.
El pitjor: Li manca avançar amb més confiança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada