Per fi una comèdia romàntica juvenil que no tracta el seu públic d'estúpid, però que, malhauradament, per no arriscar amb una història més madura es queda a mig camí d'haver estat una d'aquelles pel·lícules que, un cop vistes, esdevenen una petita part de tu per sempre més (com per exemple Beautiful girls, Before Sunrise i Before Sunset). Ingredients en té: un noi normal i corrent, una mica babau però entranyable (Michael Cera), una noia de qui t'enamores a primera vista (Kat Dennings), una història d'amor tendra i senzilla, i una banda sonora magnífica, plena de referències musicals, que va molt més enllà del puto rap de torn o l'enèsima parida perpetrada per Britney Spears o clons varis. En aquesta pel·lícula es parla de The Cure, The Beatles, David Bowie, The Rolling Stones... El principal problema és que la narració, en comptes de centrar-se en la relació dels dos protagonistes, es perd en una subtrama massa vista i previsible que l'únic que fa és entorpir la història principal, donant preferència a situacions pretesament còmiques que no acaben de cuallar amb el que proposa el film en un principi. Tot i així, Nick & Norah's infinite playlist no deixa de ser un vehicle correcte per passar una estona lleugera, sense més pretensions que la d'entretenir.
El millor: Els dos protagonistes i la banda sonora.El pitjor: S'apropa perillosament a la típica comèdia juvenil tonta i fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada