dimecres, 7 d’octubre del 2009

GI JOE | Stephen Sommers

Directament, l'únic aspecte destacable d'aquesta pel·lícula són els pits de la protagonista, Rachel Nichols. Tota la resta és una puta merda sense el més mínim rastre de talent. Era previsible que el culpable d'aquella muntanya de femta anomenda Van Helsing no seria capaç de construir una gran pel·lícula, però esperava que, almenys, rememorant els temps de The Mummy i The Mummy returns, tindria la dignitat d'oferir un producte mínimament entretingut. No és el cas. GI Joe no tan sols no arriba ni a pel·lícula amb guió buit però divertida (aquí directament no hi ha cap de les dues coses), sinó que tampoc utilitza correctament l'únic recurs on es podria recolzar: els efectes especials, que aquí són tan ridículs que fan pena. Així doncs, GI Joe no aporta res més que una escena patètica seguida d'una altra escena encara més patètica, un disseny de producció hi-tech cutre i diàlegs amb el nivell literari d'una redacció d'EGB. Dues escenes em van cridar l'atenció, no precisament per la seva gran qualitat artística: els dolents entren (fàcilment) a la base dels GI Joe per sota terra perquè no poden accedir per la comporta superior i, quan s'escapen, la cúpula s'està tancant. Qui l'ha obert? Perquè? Perquè no entraven per la porta? Tan se val, GI Joe no és un film que s'aturi en els "petits detalls". La segona és quan The Baroness traeix per sorpresa el seu marit entrant per la força al seu laboratori i la primera frase del tipus és: Qué hacéis? Esto es un laboratorio civil! Per acte seguit no fer absolutament cap tipus de comentari sobre el perquè de la traició; més increïble encara tenint en compte que The Baroness té l'aspecte de Sienna Miller, una dona amb qui, en principi, em fotria deixar de follar. Però tan se val, GI Joe no és un film que s'aturi en els "petits detalls". No, GI Joe és una puta merda, una nova demostració que Stephen Sommers i Dino de Laurentiis han d'abandonar el negoci cinematogràfic urgentment. Per favor.

El millor: Els pits de Rachel Nichols.
El pitjor: La interminable llista de despropòsits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada