Battlestar Galactica per fi ha arribat al seu final. Amb l’emissió de l’últim episodi doble es posa el punt i final a quatre temporades del que va començar éssent una de les millors sèries per acabar esdevenint només una de les millors sèries de ciència-ficció. Cosa que no significa absolutament res perquè, simplement, no hi ha competència. Ja vaig escriure sobre la mediocritat que ha envoltat aquesta última tamporada, per tant em centraré en el capítol final. La primera hora de la història és més que correcta, al nivell dels millors moments de la sèrie. La guerra entre les dues faccions finalment arriba i compta amb grans seqüències d’acció (i destrucció) i Gaius Baltar recupera per fi el pes en la trama que, incomprensiblement, havia perdut. Fins i tot compta amb un guiny cap a la versió antiga de Battlestar Galactica, amb la inclusió dels models antics dels centurions cylon. Fins aquí tot molt bé. El problema és que la conclusió del conflicte es resol mitjançant una solució que rasca una mica i que no acaba de ser del tot coherent. Tot i així s’accepta perquè volem que vagin per feina i que arribi el final d’una vegada. Un cop la guerra ha finalitzat és quan ve la part més mediocre de la història, acompanyada dels misticismes que han ensorrat la sèrie i amb un epíleg que es fa innecessàriament llarg sobretot perquè la major part del temps hi apareix la Presidenta (acompanyada de William Adama), un personatge inútil que els guionistes han procurat fer protagonista, quan el que haurien d’haver fet és matar-la quan abans millor de la forma més horrible (ofegada en la seva pròpia femta, per exemple). Al contrari, el final més digne (que no explicaré) és el de Kara Thrace, un personatge que ha passat de marimatxo a rossa explosiva en qüestió de dues temporades. I la veritat és que s’agraeix. L’epíleg de l’epíleg (quan dic que és llarg, és que és llarg) resulta tan increïble i fora de lloc del to i l’ambientació de la sèrie que és millor veure-ho amb els propis ulls. Només diré que sona una cançó de Jimi Hendrix… i tot ja ha passat i tornarà a passar.
El que no m'ha agradat és tot el tema "àngels" crec que deixen moltes preguntes a l'aire amb l'escusa de la religió, que té molt i fins i tot massa pes a la sèrie. No només per Starbuck, sinó per Baltar i la 'Caprica Six', ella és un Cylon i ell ha matat milions de persones, ni amb tota la religió del món veig una explicació 'angelical' relacionada.
Doncs a mi m'ha agradat!
ResponEliminaEl que no m'ha agradat és tot el tema "àngels" crec que deixen moltes preguntes a l'aire amb l'escusa de la religió, que té molt i fins i tot massa pes a la sèrie. No només per Starbuck, sinó per Baltar i la 'Caprica Six', ella és un Cylon i ell ha matat milions de persones, ni amb tota la religió del món veig una explicació 'angelical' relacionada.
ApapA!