La trama de True Romance és: noi coneix noia, noi i noia s'enamoren, noi i noia es casen al dia següent, noi roba 8 kilos de cocaïna del proxeneta de la noia després de matar-lo, noi i noia se'n van a Los Angeles per vendre la droga i noi i noia acaben enmig d'un sanguinari tiroteig que...És evident que no es tracta de la típica història d'amor, i és comprensible sabent que el guionista n'és Quentin Tarantino que, aprofitant el prestigi adquirit per Reservoir Dogs un any abans, va poder moure el seu guió fins arribar a les mans de Tony Scott, un cineasta que també sap impregnar les seves pel·lícules d'una estètica especial i reconeixible a primer cop de vista. True Romance seria el clàssic film de droga i violència sinó fós per les enginyoses frases que Tarantino domina tan bé (amb l'ajuda del no-acreditat Roger Avary, co-creador de Pulp Fiction i director d'aquella joia anomenada The rules of attraction), per l'exquisita potència visual de Scott, la deliciosa música de Hans Zimmer i, sobretot, gràcies a l'extens repartiment de què consta la pel·lícula. Atenció: Christian Slater, Patricia Arquette, Dennis Hopper, Christopher Walken, Val Kilmer (que apareix desenfocat interpretant a l'Elvis himself), Gary Oldman, Bronson Pinchot (sí, sabeu qui és: el Balki Bartokomous de la sèrie Primos lejanos), Brad Pitt, Samuel L. Jackson, Michael Rapaport, Chris Penn, Tom Sizemore, Paul-Ben Victor (de The Wire), Saul Rubinek i James Gandolfini. Em sembla un motiu més que suficient per sí sol, com per córrer a veure el film si és que encara no ho heu fet. True romance és una pel·lícula bastant correcta, molt entretinguda, però que no aporta cap aspecte important en comparació a la filmografia posterior de Tarantino o a l'altre famós i més rodó guió que el cineasta va haver de cedir a un altre director durant la dècada dels 90's: Natural born killers d'Oliver Stone. Tot i així un film molt recomanable, sobretot per les múltiples referències que conté. Un exemple: Clarence i Alabama, els dos protagonistes, es coneixen en un cinema on es projecten les tres entregues de la saga The street fighter (saga d'arts marcials japonesa dels 70's que res té a veure amb aquella merda del Van Damme, de la que he vist la primera part i he de dir que és divertidíssima), protagonitzada per l'actor Sonny Chiba que, posteriorment, apareixeria com a Hattori Hanzo, qui li fabrica l'espasa a la Mamba Negra, a Kill Bill vol.1.
Puntuació: 8 | 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada