THIEF de Michael Mann

Aquesta setmana m’he proposat començar un cicle complet de la filmografia de Michael Mann, un dels meus directors preferits tan per la temàtica de les seves pel·lícules, com per la contundència, visual i formal, que les caracteritza. Després de l’obligada revisió de la magistral Heat, obra clau en la seva filmografia, toca el torn de Thief, la seva primera pel·lícula, realitzada el 1981.

Thief ja comença a mostrar per on anirà gairebé tota la futura carrera de Mann: el thriller policial. Acompanyada per l’estimulant, encara que ja desfassada, música de Tangerine Dream, la pel·lícula arrenca amb el robatori a una caixa forta perpetrat pel personatge de James Caan, explicat de forma seca però elegant, una constant en el cinema de Mann. El film beu entre les dues aigües estètiques i conceptuals dels 70’s i 80’s, però el problema és que mai ofereix allò que en un principi promet. Thief es perd en una trama simple allargada en excés i massa lenta. Mann es concentra tant en explicar les motivacions del personatge protagonista, que s’oblida de donar l’emoció que un film d’aquestes característiques demana. El paper interpretat per James Caan, a més, resulta en ocasions massa antipàtic com perquè l’espectador s'hi pugui sentir identificat (la primera cita amb la noia, l’última escena amb ella abans de l’enforntament final).

L’últim tram de pel·lícula, la venjança, resulta excessiu i massa forçat i tampoc compensa les dues hores de metratge emprat per explicar una història que no necessita més de 90 minuts. En definitiva, un primer intent del director no del tot rodó, però si més no curiós de veure i recomanable, sobretot, per a fans de l’excel·lent cineasta Michael Mann.

Puntuació: 6.5 | 10

Pròxima entrega del cicle Michael Mann: Manhunter, la primera adaptació cinematogràfica del llibre Red Dragon de Thomas Harris, que va significar també la primera aparició en cel·luloide del personatge d’Hannibal Lecter.