Enrere queden els temps en què Alex Proyas era sinònim de qualitat, molta qualitat. Després de sorprendre amb The Crow i Dark City, van haver de passar 4 anys perquè el director nascut a Egipte d'orígens grecs, tornés al seu país d'adopció, Austràlia, i realitzés un altre film: Garage Days, una entranyable comèdia sobre els inicis d'una banda de música. Hollywood va tornar a trucar a la porta de Proyas amb el guió de I, Robot, un correcte film d'acció futurista que no anava més enllà de ser un simple vehicle de lluïment per Will Smith i les seves Converse, ple d'efectes digitals. Ara, amb Knowing, Proyas crea una atmosfera plena d'intriga que durant la primera hora aconsegueix que l'espectador desviï l'atenció de l'enèssim horrible pentinat de Nicholas Cage, per concentrar-se en una història que promet, en un principi, molt més del que finalment ofereix. La primera meitat del film culmina amb dues set pieces espectaculars: l'accident d'avió enmig d'una autopista, en "fals" pla seqüència, i el descarrilament d'un tren al metro, provocant tots dos infinitat de morts i explosions vàries.
A partir d'aquí la trama deriva en una absurda carrera contra el temps per intentar salvar la Terra d'una explosió solar que acabarà amb gairebé tota la vida del planeta, exceptuant-ne un nombre reduït de persones, escollits per no se sap ben bé qui (àngels o extraterrestres que viatgen en unes naus molt lletges), i que només serveix com a excusa per a presenciar la destrucció de la humanitat. Convertint així el que podria haver estat una molt bona pel·lícula de ciència ficció, en un producte estrany i fallit excessivament llarg one more time, i en una nova demostració que els bons temps cinematogràfics de Nicholas Cage romanen cada cop més lluny. I la veritat és que és una llàstima, perquè el film té una factura impecable.
El millor: La premisa argumental.El pitjor: El final.
hosti, has fitxat les boles de drac per fer les puntuacions de les pelis
ResponElimina