La sequia estiuenca ha resultat ser... sequia estiuenca. Després d'una curta però divertida primera temporada de Psychoville, l'única que segueix aportant grans moments és la sisena de la genial Entourage. A part d'això, res més. Fa poc vaig comentar un parell d'estrenes qualificant-les amb un 7... massa optimista, poc habitual en mi. Doncs bé. Hung, la proposta de la HBO amb el recolzament d'Alexander Payne (director de Sideways, genial) no aconsegueix aixecar el vol. I tractant-se del sisè episodi (que no vaig ni acabar de veure) d'una sèrie de 25 minuts per capítol, la cosa és com a mínim problemàtica. I és que Hung es queda a mitges en tot, per tant també es queda amb un 6 de nota, éssent benèvol i pensant per un moment que a algú li interessa la qualificació que li pugui donar. Sóc conscient que no, però m'agrada escriure.
Ni la gran "eina" de Ray no salvarà la sèrie.
L'error més gran per part meva, va ser confiar en que Jerry Bruckheimer tenia quelcom interessant a oferir-me. Enrere queden els temps de grans clàssics moderns produïts per en Jerry: Beverly Hills Cop, The Rock, Con Air, Armageddon... ara més aviat perdut (forrant-se, això sí) en mediocritats televisives o en tonteries monumentals com Pirates of the Caribbean (recentment comentada a Mundothorpe com la saga es mereix: amb una referència petita però punyent, com si a algú també li importés). Dark Blue baixa directament del 7 al 5, amb només 2 episodis i mig d'innecessari visionat. I és que, definitivament, no tornaré a perdre el temps amb cap sèrie que no tingui continuïtat durant tota la temporada. La simplicitat en les trames d'aquesta sèrie és tan alarmant i repetitiva com l'esquema argumental d'un capítol de Baywatch. I almenys allà hi apareixien noies en banyador i/o bikini, de plàstic sí, però noies al cap i a la fi. A més a més, podíem assistir a la decadència de David Hasselhoff temporada rere temporada i als estrambòtics pentinats dels 90's de Hobby Buchanan. A Dark Blue, ni això.
Dylan McDermott, et seguirem recordant per la magnífica The Practice.
Ni la gran "eina" de Ray no salvarà la sèrie.L'error més gran per part meva, va ser confiar en que Jerry Bruckheimer tenia quelcom interessant a oferir-me. Enrere queden els temps de grans clàssics moderns produïts per en Jerry: Beverly Hills Cop, The Rock, Con Air, Armageddon... ara més aviat perdut (forrant-se, això sí) en mediocritats televisives o en tonteries monumentals com Pirates of the Caribbean (recentment comentada a Mundothorpe com la saga es mereix: amb una referència petita però punyent, com si a algú també li importés). Dark Blue baixa directament del 7 al 5, amb només 2 episodis i mig d'innecessari visionat. I és que, definitivament, no tornaré a perdre el temps amb cap sèrie que no tingui continuïtat durant tota la temporada. La simplicitat en les trames d'aquesta sèrie és tan alarmant i repetitiva com l'esquema argumental d'un capítol de Baywatch. I almenys allà hi apareixien noies en banyador i/o bikini, de plàstic sí, però noies al cap i a la fi. A més a més, podíem assistir a la decadència de David Hasselhoff temporada rere temporada i als estrambòtics pentinats dels 90's de Hobby Buchanan. A Dark Blue, ni això.
Dylan McDermott, et seguirem recordant per la magnífica The Practice.
eh dacs, ja sé que em repeteixo més l'all, però mundothorpe mola!
ResponEliminaBirdMichaels
Ei, que jo també et segueixo! (si, ja sé que m´agrada la Penélope Cruz però per això no t´has de desanimar!)
ResponEliminaPer cert, "fuck it"? Va dirigit a "Titanic"? a algun polític? a tot el món? (has fet una regressió a l´adolescència?)
Domador.
Evidentment, va dirigit a tot el món i a la vida humana en general
ResponElimina