Encara em resulta inconcebible pensar que he tingut aparcada aquesta pel·lícula gairebé un any sencer sense ni tan sols tocar-la. Quan per fi m'he decidit a veure-la, m'he adonat del meu gran error, i és que m'he trobat davant d'una de les històries més fascinants visualment que he vist mai a la vida. No tan sols això, sinó que també m'ha semblat un conte deliciós, protagonitzat per una nena tan menuda com simpàtica i espontània, que omple de tendresa la ja de per sí màgica història. Resulta encara més inconcebible com grans obres visuals com The Fall, passin inadvertides en favor de coses com El laberinto del Fauno, film tan mediocre i avorrit com la totalitat de la filmografia de Guillermo del Toro, protagonitzat per Ivana Baquero (una nena que em cau especialment malament, i a la que només cal sentir parlar 2 segons per adonar-se de com és de repelent) que dista de la graciosíssima Catinca Untaru, la nena del film en qüestió. The Fall, presentada per David Fincher i Spike Jonze, és una obra que entra principalment pels ulls per, tot seguit, submergir l'espectador en una història que recorda, en certa manera, al film de Terry Gilliam The Adventures of Baron Münchausen barrejada amb el toc genial i inconfusible de Tarsem.
El millor: L'imagineria visual i la nena protagonista.El pitjor: Que gairebé ningú en conegui l'existència.
La nena és increïble, té uns tocs d'espontaneïtat que no veuràs en gairebé cap altre actor (sigui de l'edat que sigui). És l'excepció que confirma la regla de que els nens són un horror com a actors.
ResponElimina