State of Play va passar sense pena ni glòria per les sales cinematogràfiques. El públic prefereix omplir les butxaques dels responsables de merdes com Epic Movie i derivats, o ximpleries com GIJoe o X-Men Origins: Wolverine. És una pena que films tan estimulants com State of Play quedin relegats a una inmerescuda ombra, a favor de subprodcutes com els abans mencionats. Part de la culpa la té també la gran quantitat de productes mediocres amb aspiracions de gran pel·lícula, que bombardegen les sales en excés. State of Play podria semblar un exemple més del baix nivell en general del cinema nordamericà actual, en part gràcies a l'enèsim estúpid títol espanyol, La sombra del poder, però no ho és. Ans el contrari. Es tracta d'un film molt ben estructurat amb un ritme que no decau mai tot i les seves 2 hores de duració. Amb una trama, basada en una minisèrie de la BBC, que barreja la investigació periodística amb la corrupció política i que, tot i que cau en certs clixés, enganxa l'espectador fins al final. El film es recolza també en un cast molt solvent encapçalat per Russell Crowe, amb el doble de volum que quan va protagonitzar Gladiator, on no desentona ni tan sols Ben Affleck en un paper no tan secundari, que desencadena tota la trama.
El millor: El cast i la intriga argumental.El pitjor: El gir final de guió, massa impostat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada