El que Todd Solondz resoldria amb un parell d'escenes, Sam Mendes ho converteix en un film de dues llargues hores insípid i sense la trascendència que la posada en escena sembla voler transmetre. Revolutionary Road es tracta de la història de desamor entre els dos protagonistes, que ja des del principi queda perfectament resumida, i que, posteriorment, s'allarga i s'allarga per mostrar una vegada i una altra allò que ja sabíem, sense explicar-nos res més que pugui convertir la trama en un relat interessant. El personatge del boig que diu la veritat està introduït amb calçador, d'una manera massa forçada; i els dos nens de la parella apareixen i desapareixen de pantalla segons li convé a Mendes i sense cap mena de coherència. L'únic destacable són les interpretacions, excepcionals totes, que, malhauradament, no salven el resultat final del film. Si Mendes segueix amb la seva tònica, és a dir, pel·lícula interessant, pel·lícula avorrida, pel·lícula interessant, pel·lícula avorrida (American Beauty, Road to Perdition, Jarhead, Revolutionary Road), la pròxima serà la bona. Esperem.
El millor: El pla final.El pitjor: El to del film promet més del què acaba éssent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada