Després d’haver hagut de passar una setmana sense la necessària dosi de Lost, van els guionistes i ens regalen un dels millors episodis del que portem de temporada. D’acord que sembla que la trama no arrenca, però tinc la sensació que serà una constant (no la d’en Faraday) durant tot el que queda d’aquesta cinquena etapa de la sèrie. He arribat a la conclusió que allò que intenten els guionistes és mostrar a l’espectador el procés de transició i evolució de personatges cap a l’inevitable final. Sí que podria donar la sensació que no passa absolutament res, però ans al contrari. Passen coses, coses importants, però no amb la intensitat de temporades anteriors. Tot i així hi ha grans moments, en aquest episodi també: aquella cabana…Una pregunta que m’ha vingut al cap tot veient el capítol és: quan el Sr. LaFleur ha d’aconseguir roba per als nou vinguts, com cony s’ho fa per trobar-ne al seu armari del tamany adequat per a en Hurley? Ha cosit en un moment tres samarretes juntes?
Puntuació: 9 | 10
doncs a mi no m'ha motivat molt, l'he trobat bastant de transició tot i que necessari. el final era previsible que passaria. lo millor, sens dubte, el diàleg Sawyer-Jack cap al final del capítol. simplement brutal, en un combat d'Street Fighter hagués estat un PERFECT.
ResponElimina