divendres, 20 de febrer del 2009

ESCAPE FROM NEW YORK de John Carpenter



Al futur de 1997, amb un alt índex de criminalitat, la ciutat de New York s’ha convertit en una gran presó enmurallada. El President dels USA és víctima d’un atemptat per part d’un grup d’alliberament i l’avió on viatjava s’estavella al bell mig de la gran ciutat. Snake Plissken, un heroi de guerra retirat, és detingut i obligat a dur a terme el rescat en un temps límit.

A partir d’aquí comença una de les pel·lícules més mítiques de John Carpenter. Malauradament, les espectatives creades des que en conec l’existència, han caigut per terra en el moment en que per fi m’he decidit a veure la pel·lícula. El carisma del personatge de Snake Plissken ha superat el film en sí, creant una cortina de fum darrera de la qual s’hi amaga una pel·lícula plana, avorrida, sense ritme i plena d’incongruències.

Per començar, si la vida del President corre perill no s’entén que enviïn un sol home d’incògnit armat amb només una pistola, quan l’exèrcit al complet podria atacar perfectament la ciutat-presó. A Rambo. First Blood II, si no recordo malament, enviaven un sol home a Vietnam perquè, en principi, ningú detectés la seva presència i no provoqués un conflicte internacional. Però a Escape from New York no hi ha cap tipus d’argumentació, és així i punt. Cosa que tampoc és tan greu; l’heroi solitari contra tot un exèrcit és quelcom que es repeteix contínuament. Però el film falla estrepitosament en altres aspectes.

John Carpenter és un director capaç del millor però també del pitjor. Escape from New York és un film mediocre, que promet més del que ofereix. La mística de la pel·lícula fa que l’espectador esperi contínuament allò que finalment mai arriba, amb escenes d’acció matusseres i uns personatges extremadament plans. Un exemple és la noia que interpreta l’actriu Adrianne Barbeau (que llavors era la dona de Carpenter); la presentació del personatge està ben resolta i és estimulant, però aviat queda relegada a un rol més que secundari, sense ni tan sols una frase de diàleg destacable, i on simplement es limita a lluïr un pitram de proporcions considerables. Fet que em sembla, com a mínim, d’una temeritat important, ja que en una ciutat-presó on sorprenentment només hi ha dues dones, anar amb els pits enlaire no em sembla una idea massa encertada.


La presència d’actors de renom com Ernest Borgnine, Donald Pleasance, Harry Dean Stanton o Lee Van Cleef no ajuda a remuntar la pel·lícula, bàsicament, perquè Carpenter, amb l’excepció del personatge de Van Cleef, els desaprofita totalment. Hi ha una escena on, increïblement, una frase de Borgnine queda fora de micro i ni tan sols es molesten en arreglar-ho. Mediocritat al poder.

Al tram final, han d’escapar per un pont on hi ha repartides una gran quantitat de mines ocultes. El personatge de Harry Dean Stanton, però, té a les seves mans un plànol amb la situació exacta d’aquestes mines. Compte però. Carpenter no està disposat a deixar ni un sol moment de coherència en el seu film. Així doncs, deixant de banda el fet que els personatges no siguin capaços de veure una mina sobre l’asfalt i que podrien caminar perfectament per la vora de la barana, Brain, el personatge en possessió del plànol, en un moment donat els indica que han d’anar cap a l’esquerra però, no és que ni tan sols no l’escoltin i vagin en la direcció oposada, sinó que a més, aquest, recorre el camí correcte però trepitja una mina i mor. A partir d’aquí Snake i companyia caminen impunement el que resta de tram. En aquest moment, la incoherència torna a fer acte de presència, i apareix un cotxe conduït pel personatge de Duke, el líder de la ciutat-presó, pel mateix pont on han passat ells, però no explota ni una sola mina. Ni una.

És evident que la llegenda d’aquesta pel·lícula i del personatge han aclaparat en excés el film en sí, que no suporta gens bé el pas del temps, creant un mite que no es mereix en absolut. Es tracta d’una pel·lícula de 1981; de recursos n’hi havia per crear una bona història d’aventures. Però Escape from New York no és ni una bona història ni tampoc d'aventures.

Puntuació: 5 | 10

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada