PUNISHER WAR ZONE de Lexi Alexander

La principal virtut de Punisher War Zone és que es desfà de tots els defectes de la primera part, ubicant el personatge en un entorn urbà i fent ús d'una violència extrema i divertida a parts iguals, mostrada amb comptagotes a la Punisher de 2004. El principal defecte del film és, precisament, que s'oblida de totes les virtuts que van fer gran la primera part que, per molt que Marvel vulgui passar pàgina, segueix sent la primera part. Punisher War Zone es prèn massa seriosament a sí mateixa des del moment en que intenta donar profunditat a una història que no s'aguanta per enlloc i que, francament, no demanava res més que l'acció directa i sense embuts que va donar la versió protagonitzada per Thomas Jane.
La fidelitat als còmics de Garth Ennis és impecable però aquell estil brut i directe de la primera part queda substituït per un aspecte visual massa estilitzat i sintètic que, en el fons, repercuteix en el conjunt total del film, que transcorre amb una lentitut exagerada per culpa de trames secundàries innecessàries i absurdes.

El personatge de Punisher es limita aquí a repartir estopa de forma mecànica, sense cap tipus de matís i com si es tractés d'un robot. Per altra banda, Dominic West (el genial McNulty de l'excepcional The Wire) és potser una de les intervencions més desaprofitades que he vist últimament en una pel·lícula, protagonitzant escenes planes i estúpides, indignes, no tan sols d'un actor que tants bons moments va donar a l'esmentada sèrie, sinó d'un personatge malvat amb tantes possibilitats.
Resulta frustrant el resultat final, sobretot després d'haver esperat tant de temps per poder veure la pel·lícula, que ni tan sols s'ha estrenat en sales i que sortirà directament en DVD ves a saber quan. Està clar que Marvel s'ha de plantejar donar més consistència a les seves produccions cinematogràfiques i deixar de banda mediocritats com Punisher War Zone, The Incredible Hulk o la lamentable Ghost Rider.

Puntuació: 5 | 10