S'ha de dir que quan em vaig disposar a veure per primer cop aquest programa, les meves expectatives no eren gens bones. Per tant, tenia una certa predisposició en contra. Però les coses com són, sense prejudicis que valguin, la versió espanyola de Saturday Night Live és una altra gran cagada de Cuatro (aquella cadena on tothom va de guais i on més aviat s'haurien d'avergonyir de la quantitat de merda que hi ha passat). I és que un programa que comença la seva primera emissió amb el puto Antonio Resines, deixa bastant clar com aniran les coses.
Qualsevol comparació amb l'original mata la versió espanyola, i és que no és el mateix veure en pantalla el genial Steve Carell fent el pallasso, que al Resines fent l'imbècil i a sobre pensant-se que fa gràcia. És diferent ser graciós que anar de graciós. I ni Edu Soto ni molt menys Eva Hache (que em fa bastanta ràbia) salvaran el programa perquè, bàsicament, els gags no fan riure i alguns són directament lamentables. Per programes pretesament d'humor que no fan gràcia ja tenim els Morancos.
Puntuació: 2 | 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada