TÍTOLS IMPOSSIBLES

La traducció dels títols de les pel·lícules a Espanya ha esdevingut en una espècie de tradició on s'encarrega la tasca al fill tonto de l'amo o bé a algun filldeputa insensible sense cap tipus de sentiment positiu envers el cinema. Sinó no s'entén com poden existir cert tipus de traduccions, algunes innecessàries, algunes enganyoses o algunes que directament tracten l'espectador d'imbècil.

El cas del film Outside Providence és especialment indignant. Començaré citant la trama extreta vilment d'alguna altra web per mandra de recordar-la i resumir-la. Timothy es un adolescente problemático que vive en una pequeña localidad obrera de Rhode Island. Su singular familia la forman el padre —un viudo autoritario y algo loco—, un hermano atado a una silla de ruedas y un perro tuerto y cojo. Un día, Timothy embiste con su coche a un coche de polícia y, para evitar la cárcel, acepta inscribirse en una escuela universitaria. Allí, tras adecuarse un ambiente que le viene grande, conoce a una chica que le ayudará a madurar. Doncs bé, el títol espanyol d'aquesta pel·lícula és (redoble): No puedo perderte por algo tan tonto como el sexo, que per si no ha quedat prou clar, no té absolutament res a veure amb la trama, absolutament res.

No es tracta d'un tema que em treu la son, evidentment. De fet, tan se me'n foten les traduccions perquè acostumo a anomenar les pel·lícules pel seu títol original, entre altres coses perquè en espanyol, alguns són estúpids. El que m'agradaria saber, el que em desperta la curiositat, és conèixer el procés intermig que duu a un traductor a passar de Outside Providence a No puedo perderte por algo tan tonto como el sexo. Em sembla fascinant. Estúpid, però fascinant.

Com que el joc de traduir sense criteri sembla bastant divertit, proposo alguns títols alternatius als exhibits a les sales. Ara bé, que consti que considero que és acceptable si es fa en un blog que no llegeix ni déu (com és el cas) o una nit de borratxera patètica i solitària. El fet que se'n faci una utilització pública com, de fet, es fa al cinema, em sembla d'allò més lamentable. Però endavant les hatxes:

ESTE TÍO ES LA LECHE

VAYA PAR DE IDIOTAS

LA HISTORIA INTERMINABLE

ESTAFA COMO PUEDAS

CORTOCIRCUITO 3

EL PEQUE SE VA DE MARCHA