SPIDER-MAN 3 de Sam Raimi

Incomprensiblement, el bon puls narratiu près per Sam Raimi a les dues primeres entregues, s'esvaeix en aquesta tercera pel·lícula de l'home aranya per donar pas a una història feta amb presses i molt mal resolta. Per començar, l'aspecte de Tobey Maguire va degenerant cada cop més a mesura que la saga avança, culminant en aquesta última part amb un look nerd que espanta.

La història de Sandman és la que està més ben construïda però, per contra, és la menys interessant de tots els antagonistes que apareixen al film, prenent gairebé tot el protagonisme i deixant abosultament de banda un personatge tan atractiu com és Venom, que apareix just al final per protagonitzar una estúpida batalla amb Spider-Man. El principal problema és simplement que s'han volgut incloure masses trames i no queda història per Venom. Eddie Brock, el seu alter ego, apareix uns 5 minuts en tot el metratge, més aviat com a contrapunt còmic, i els motius que el porten a odiar Spider-Man són precipitats i ridículs.

Per altra banda, la trama del simbiont està més ben portada... fins que arriba el moment en què Peter Parker assoleix la seva personalitat agressiva. Sam Raimi fa demostració llavors del seu sentit de l'humor més estúpid, aquell que caracteritzava la totalitat de produccions Raimi com Xena o Hercules, arribant al punt culminant en l'escena en què Peter Parker balla damunt de les taules d'un bar, totalment innecessari i fora de lloc tan de la trama com de l'estil de tota la saga. Un clar exemple de com acabar de destrossar una pel·lícula en només 2 minuts.

Altrament, tots els altres bons aspectes d'Spider-Man 3 com a pel·lícula donen constància del que podria haver estat una bona continuació de les dues primeres que, malauradament, es queda a mitges.

Puntuació: 5 | 10