diumenge, 26 d’abril del 2009

GRINDHOUSE


Aquesta setmana la febre m'ha jugat una mala passada i m'ha impedit de fer l'habitual tomb de ravals de la nit reusenca del cap de setmana. Tot i fer un tímid intent ahir a la nit, que no va donar el resultat esperat, aquests dos dies els he passat sol a casa i fent maratonianes sessions de cinema i sèries nord-americanes. A part de les pel·lícules comentades més avall, m'he imposat una grindhouse personal, una doble sessió revisionant nous clàssics d'aquest començament de segle: Planet Terror de Robert Rodriguez i V for Vendetta de James McTeigue.

Planet Terror és la primera de les dues pel·lícules que conformen la Grindhouse concebuda per Rodriguez & Tarantino que va passar sense pena ni glòria per les sales cinematogràfiques. Tot i que múltiples referències entre amdós films, fan pensar que aquest hauria de ser el segon en projectar-se, si es vol mantenir una coherència amb els fets narrats. Deathproof de Tarantino està concebuda més aviat com a anècdota, la part incompleta d'un tot que es recolza únicament en la gràcia del seu creador a l'hora d'elaborar diàlegs durant la primera meitat del film, i en la segona en una persecució molt espectacular, però que no arriba més enllà de ser, bàsicament, un simple divertiment pel propi director. Planet Terror, per contra, pot funcionar perfectament com un film independent (de sèrie B), i aquí resideix el gran encert de Rodriguez i el que converteix la pel·lícula en la més rodona de les dues. Està clar des del primer minut que el director ha dut a terme el projecte per pròpia diversió, però no s'ha oblidat de l'espectador ni de donar certa consistència a la trama.

Planet Terror és des del principi un cúmul d'autorreferències i homenatges a la sèrie B més carismàtica de la dècada dels 80/90's: l'aparició de Tom Savini, el protagonista de El Mariachi de Rodriguez, Michel Biehn (Terminator), James Fahey (Lost) o Michael Parks (From dusk till dawn) entre d'altres, a més de la participació d'actors més coneguts com James Brolin, Rose McGowan o Bruce Willis. Especialment curiosa és l'aparició fugaç de Fergie de Black Eyed Peas, que només intervé en el film per remenar els pits i morir a continuació devorada pels zombies. Planet Terror és doncs, una pel·lícula d'entreteniment pur narrada a un ritme endimoniat (Rodriguez fins i tot obvia deliberadament un parell d'escenes) i, sobretot, sense cap mena de pretensions. Acompanyada a més, per la música creada pel propi director, que rendeix homenatge evident a les melodies compostes pel mateix John Carpenter a les seves pel·lícules.

Puntuació: 8 | 10

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan els germans Wachowski deixen de banda les palles mentals pseudofilosòfiques i pretencioses, són capaços de crear un guió tan rodó, tan perfecte com el de V for Vendetta. Reservant-se les tasques de guionistes i productors, la direcció corre a càrrec de James McTeigue, que demostra que la seva llarga carrera com a responsable de les segones unitats dóna un resultat excel·lent, amb un aspecte visual elegant i impecable i un ritme que no decau gairebé mai (exceptuant l'escena pre-traca final entre V i el personatge de Natalie Portman). El millor de V for Vendetta és la deshinibició a l'hora d'afrontar el tema de la venjança violenta per part del protagonista, fent ús d'un enemic clarament identificat amb el nazisme per tal de col·locar l'espectador en una posició més comprensiva amb els actes de V. V for Vendetta és un film polític, amb un missatge clar d'aniquil·lació del poder existent, quan aquest no actua correctament, per part del poble. Els grans diàlegs que surten de la veu d'Hugo Weaving no fan sinó ressaltar els comptats moments d'acció (espectaculars), fent esperar pacientment l'espectador fins l'enfrontament final, que és simplement perfecte en tots els seus aspectes.

V for Vendetta és una pel·lícula única, i una de les millors adaptacions cinematogràfiques basades en un còmic (sigui fidel o no, no ho sé ni m'importa), que guanya a cada nou visionat que s'efectua. 120 minuts de pur espectacle amb quelcom a explicar. Un film de culte perfecte.

Puntuació: 9 | 10

2 comentaris:

  1. Planet Terror no em va flipar, tot i que té coses que estan bé, però te l'has d'agafar molt a broma. Però bueno, comparat amb Death Proof és una obra mestra.

    V de Vendetta em va sorprendre molt positivament.

    ResponElimina
  2. ups, he comentat amb un login diferent. l'anterior comentari era meu

    ResponElimina