Després de la mediocre X-Men: The Last Stand, 20 Century Fox intenta recomençar la història amb una pel·lícula centrada en el personatge de Wolverine. I dic intenta perquè X-Men Origins: Wolverine es podria anomenar pefectament X-Men 4, ja que, bàsicament, es tracta d'un film protagonitzat per Wolverine, rodejat d'infinitat de personatges secundaris interpretant altres mutants, que és exactament el que eren les anteriors entregues. Però així com les dues primeres pel·lícules de X-Men, dirigides per Bryan Singer, eren una demostració excepcional de com dur al cinema alguns dels personatges més carismàtics de Marvel, X-Men Origins: Wolverine és un autèntic despropòsit sense cap ni peus, que obvia precisament els orígens de Wolverine per centrar-se ràpidament en una trama que no desperta cap tipus d'interès, mal explicada i atapaïda de personatges, la majoria plans i totalment deaprofitats i/o innecessaris, que apareixen, desapareixen i tornen a aparèixer sense cap mena de coherència narrativa. Gavin Hood, un director que la major part del film demostra que no té ni idea de què fer amb la càmera, deixa de banda els autèntics inicis del personatge i allò que s'intueix que podria haver proporcionat una bona història, i els resumeix amb uns títols de crèdit mediocres que no fan res més que subratllar encara més la genialitat amb què Zack Snyder sintetitza més de 30 anys en cinc minuts a Watchmen. Si la Fox pretenia fer oblidar la irregular tercera part de X-Men, l'únic que han aconseguit és sortir del foc per caure a les brases. És més, l'únic que han aconseguit és sortir del fox per caure a les brases...Puntuació: 4 | 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada