SUNSHINE de Danny Boyle

Superior a la recentment estrenda i sobrevalorada Slumdog Millionaire, l'anterior pel·lícula de Danny Boyle demostra una vegada més quant d'imprescindible i necessària és la particular visió d'aquest director britànic. Sunshine s'allunya, afortunadament, de les produccions de ciència-ficció made in Hollywood, i utilitza la premisa de reanimar el Sol com a simple excusa per a desenvolupar una història gairebé intimista que transcorre en una nau espacial, a mil·lions de kilòmetres de La Terra. Prop del to del film Solaris d'Steven Soderbergh, Sunshine deixa clar des d'un bon principi que aquesta és una missió de no retorn per als personatges, situats en un ambient claustrofòbic i poètic al mateix temps, amb una trama que només trontolla lleugerament cap al final, per culpa d'una planificació i muntatge que trenquen completament amb el ritme i coherència aconseguits fins llavors, per donar pas a un desenllaç més optimista del que m'esperava. Sunshine no és ni molt menys la gran pel·lícula de ciència-ficció, ni tampoc la millor de la filmografia de Boyle. Però sí que és recomfortantment gratificant i visualment espectacular.

Puntuació: 8 | 10