PELOTAS de Corbacho & Cruz

Quan vaig saber que Corbacho & Cruz realitzarien una sèrie per a televisió, la veritat és que em va cridar l'atenció. Després de veure Tapas em va quedar clar que els dos directors tenen coses a explicar i, sobretot, saben explicar-les bé. Però com que amb el temps i la mala programació televisiva he esdevingut un espectador no asidu a la caixa tonta (encara menys de TVE1 i molt menys de tenir un horari fixe per asseure'm davant d'aquest aparell cada setmana), Pelotas se m'ha anat escapant dilluns rere dilluns, veient-la saltejada, però cada cop una mica més fins a veure gairebé tot un capítol sencer. Amb tot, es podria dir que he seguit més o menys la sèrie i la sensació que m'ha causat és molt bona. Per començar, es nota que els directors devien tenir molt clar que no volien fer la típica producció espanyola, donant a Pelotas un envolcall especial, gairebé cinematogràfic en el seu plantejament visual. S'abandonen els platós de cartró barat, cutres, la il·luminació televisiva (plena de focus) que dóna aquell aspecte tan irreal i que, incomprensiblement, es fa patent a tots i cada un dels sub-productes espanyols: Hospital Central, Lex, Física o Química i merdes d'aquestes, desgraciadament massa abundants. Els guions no ofereixen res de nou, és evident, però la diferència és que per fi hi ha quelcom a dir interessant, entretingut i, com ja he esmentat, ben fet; barrejant l'humor amb el drama d'una manera molt natural, com la vida mateixa, i amb un cast sensacional i molt divertit, d'entre el qual destaco la presència de Celia Freijeiro, una actriu amb majúscules que m'ha robat el cor des del primer moment.

Celia Freijeiro, un dels molts motius per veure Pelotas.

Una de les característiques de les sèries espanyoles és la durada a què estan obligades per capítol, degut a que aquí el prime-time s'allarga fins a ben entrada la nit i això provoca que totes les sèries han de durar, almenys, 80 minuts (que és el doble de la de les produccions nord-americanes). En altres casos em sembla excessiu (Aída és una sitcom que milloraria amb només 30 minuts de durada), però en el cas de Pelotas, de la que ja m'he descarregat el primer episodi, la trama i els personatges esdevenen tan entranyables que s'em fa curta. En definitiva, Pelotas, per fi una sèrie espanyola bonica i molt recomanable. Per sort, ja han renovat per una segona temporada.

Puntuació: 8 | 10