You don't like the old meEn temporades anteriors els flashbacks ajudaven a comprendre les accions de cada personatge, i fins i tot la utilització dels flashforwards era magistral a la quarta. Però ja és oficial: la cinquena temporada no té història. Almenys una que valgui la pena seguir de manera incondicional, com temps enrere, i ni tan sols, com és evident, una que sigui capaç d'omplir 17 episodis (quantitat que va fluctuant a mesura que, setmana rere setmana, vaig consultant aquí, una web on trobareu petits resums de la futura trama, a part de poder saber el dia d'emissió i tot tipus d'informació de qualsevol sèrie de parla anglesa, és a dir, les úniques que no provoquen indigestió). Tot i la sensació general de decepció que produeix la sèrie en aquesta temporada, l'episodi d'aquesta setmana es pot arribar a salvar gràcies a petites escenes clau on es comencen a mostrar les divergències entre els personatges i l'evolució de la seva personalitat, donant lloc als grans diàlegs que els guionistes dominen a la perfecció; d'altra banda ens trobaríem davant d'un nou cas de sèrie que intenta estirar el fil de l'èxit aconseguit, convertint el producte en quelcom mediocre o, directament, insuportable... sí, em refereixo a Heroes i Prison Break.
Puntuació: 7 | 10
I ja en portem tres. Tres episodis en què acabo el capítol mig adormit i que em provoquen poc interès, i mira que el títol del d'aquesta setmana podia fer presagiar un capitulazo protagonitzat pels desapareguts Faraday o Desmond (que tornin ja si us plau!! prou de Kates, Jacks, Sayids, que ara per ara són uns sosaines). Estan tardant massa en remuntar el vol.
ResponEliminaPer cert, el tema Aaron li importa a algú? Perquè a mi em rellisca completament.